Breu: Com puc saber què punyetes passa a Grècia?

La informació passa molt aviat i a vegades és difícil de seguir. No entraré a explicar ni a opinar sobre què està passant a Grècia, però he intentat fer un resum-guia del més essencial i de la millor manera de seguir-ho durant avui horabaixa i nit. Aquí teniu!

Enquestes a peu d’urna i resultats [EN ACTUALITZACIÓ CONSTANT]

Aquí teniu els resultats en directe (en anglès).

A continuació, les actualitzacions que he anat fent i l’hora. Són totes prèvies als resultats oficials.

ACTUALITZACIÓ (22.36h) La cosa es posa emocionant. Syriza puja i està a 2 diputats de la majoria absoluta.

ACTUALITZACIÓ (21.47h) Syriza a 3 diputats de la majoria absoluta.

ACTUALITZACIÓ (20.37h) Actualització amb projecció d’escons. Syriza amb 150 i majoria absoluta en 151.

ACTUALITZACIÓ (20.22h) 20% d’escrutini oficial

ACTUALITZACIÓ (20.05h) Així estan les coses a peu d’urna a les 19.30h

ACTUALITZACIÓ (18.04h) Primer sondeig oficial i majoria de Syriza!

ACTUALITZACIÓ (17.22h): Poden haver-se filtrat enquestes a peu d’urna. Aquests són els suposats resultats. Recordau que a les sis tanquen els col·legis electorals.

I alerta amb això, teniu-ho en compte!

Seguiment en directe

Per fer el seguiment en directe, us recoman el britànic The Guardian o el mateix Diari Ara. També El Objetivo de Ana Pastor farà un especial aquesta nit. Eldiario.es també està fent bon minut a minut.

Els bons politòlegs de Politikon estan comentant en directe els resultats.

Els candidats i una perspectiva general

El més recomanable per començar és llegir la “Guía para saber más que tu cuñado sobre las elecciones griegas” del grandíssim @Hibai_ que, a més, és a Grècia. Reteniu el nom perquè tornarà a sortir. Si voleu tenir una perspectiva general de què pot passar i en quin context es dóna tot això, podeu veure aquest vídeo d’en Partal de Vilaweb.

Si sou suscriptors de l’Ara, han fet una guia molt senzilla dels principals partits i de com aniran les eleccions. La podeu visitar aquí.  Si no, us podeu fer una idea dels candidats amb Viquipèdia o consultar aquest recull de El Economista. A més dels sis candidats que recull El Economista, hi ha els neonazis i els socialdemòcrates de Papandreu. Els neonazis són neonazis i prou, però si us interessa, eldiario.es en diu coses interessants (aquí i aquí). Sobre el partit de Papandreu vaig escriure una coseta molt breu a La Columna.

El sistema electoral i la possible majoria absoluta de Syriza

El sistema electoral i les seves conseqüències són una cosa complexa. Entre altres coses, hi ha 300 diputats, dels quals 250 s’assignen automàticament i 50 van directament al partit més votat. Bé, bàsicament és això, però és un pèl més complicat encara.

Això i la divisió del vot en partits petits pot condicionar la formació de govern de Syriza. Aquí @jfalbertos ho explica molt i molt bé. I amb aquest gràfic que us adjunt davall s’entén encara millor.

Què és Syriza i què pot suposar un govern de Tsipras

La gran novetat d’aquestes eleccions és la possibilitat de que un partit a l’esquerra de la socialdemocràcia clàssica, Syriza, sigui el partit més votat. De fet, això és pràcticament segur i ja va passar a les passades europees. La principal incògnita és si podrà formar gover en solitari o si necessitarà socis.

El primer que recomanaria llegir per saber què és Syriza és aquesta guia de Hibai, “Syriza for dummies” a Crític. Aquest mateix senyor de nom tan estrany torna parlar de la coalició d’esquerres en un article a eldiario, “Apoyar a Syriza“. També us recoman llegir els “Cinco efectos que las elecciones griegas van a tener sobre tu vida” segons El Periódico.

A més, Syriza comparteix grup europeu amb Podemos i IU, i altres partits com Més per Mallorca, la CUP o ICV-EUiA li han donat suport. Ja vaig dir el què pensava (i aquí baix teniu el tuit) sobre aquestes comparacions. Així mateix, us enllaç un article que compara Syriza i Podemos i què està força bé.

Les enquestes

Per saber com han evolucionat i com estan les enquestes, us recoman visitar Electomania que, a més, n’ha fet una cobertura especial. També segueixen les enquestes a peu d’urna que es van filtrant. De moment (16.28h), n’hi ha una i augura aquests resultats:

SYRIZA 33,5-35,5%
ND 25,5-27,6%
XA 6,4%
Potami 6,2%
KKE 5,0%
PASOK 4,5%
ANEL 4,3%
KIDISO 2,9%

Per cert, aquí teniu, en un tuit, una ajudeta amb les sigles dels partits en grec.

Per acabar, una mica d’humor

Si voleu riure una mica, aquí teniu una versió alternativa que ha fet @TheTroikaParty sobre l’anunci electoral del candidat conservador Samarás.

També en Facu Díaz i companyia n’han fet de les seves a La Tuerka.

La gent a Twitter va revolucionadíssima amb això de les eleccions!

L’hel·lenització de l’Espanyistan

“España no es Grecia”, s’encaparrota en repetir el Govern. S’ha dit i escrit molt sobre si és o no és així en el pla econòmic, però l’estudi de Metroscopia que ha publicat avui El País indica que, com a mínim l’escenari polític espanyol s’assembla cada vegada més a l’helè.
Si comparam ambdues situacions podem veure com el bipartidisme clàssic grec (Nova Democràcia i PASOK) caié fins al 41’94% les passades eleccions, tot i que el sistema electoral grec li ha permès formar govern un govern de concentració. La reculada d’aquests partits fou aprofitat, sobretot, per la coalició d’esquerra SYRIZA, els Grecs Independents (GI), una excissió de Nova Democràcia, i Alba Daurada (AD), el partit neonazi.
Així mateix, a l’Estat espanyol el bipartidisme està començant a recular de manera dràstica i se situa en el 53’1%, un fet especialment rellevant si tenim en compte que a les passades eleccions de 2011 els dos principals partits espanyols concentraven el 73’35% del vots. Això es deu, essencialment, a la nefasta tasca de la darrera etapa del govern Zapatero i a l’actual gestió del PP, que sembla voler superar les pífies de l’anterior govern i ja ha perdut prop del 30% dels seus votants. Per altra banda, l’ascens d’Esquerra Unida (el partit que podríem considerar més proper a SYRIZA, almanco a nivell estatal), és relativament moderat si el comparam amb el que experimentaren amb els seus companys helens, segurament degut a la mala feina a l’oposició, amb un líder poc carismàtic com Cayo Lara i un programa pràcticament inexistent (mira per on, com el PP!).
Tanmateix, si salvam les diferències entre EU i SYRIZA i descomptam a Espanya el factor dels partits nacionalistes (que integren bona part d’aquest “Altres”), podem concloure que la situació política espanyola és cada vegada més semblant a la situació política hel·lena anterior a les passades eleccions parlamentàries de juliol.
A més a més, a banda de la situació política, cal tenir en compte altres indicadors socials i econòmics. Vet aquí dos d’ells: que les primes de risc grega i espanyola, juntament amb l’hongaresa, són les dues més altes de tota Europa i que Espanya i Grècia són els dos estats europeus amb major taxa d’atur.
D’aquesta manera, doncs, crec que podem concloure que “España no es Grecia”, però cada vegada se li assembla més. Tal vegada podríem dir que esteim vivint l’hel·lenització d’Espanyistan.