Per no mirar MÉS a València

Avui que tothom parla de la CUP, jo faig la meva i parlaré del Govern balear. La pregunta a respondre és: quina és la situació actual del Pacte i quina correlació de forces es dóna en aquest acord a tres?

Després de les eleccions autonòmiques del maig, els governs balear i valencià quedaren configurats de manera semblant: els socialdemòcrates presidint, amb l’esquerra sobiranista al govern, la nova esquerra condicionant el Govern des del Parlament i tota la dreta a l’oposició. Això, traduït a partits, vol dir: presidències per al PSIB (Armengol) i el PSPV (Puig), vice-presidències per a MÉS i Compromís, Podem donant suport gràcies als #AcordspelCanvi i al Pacte del Botànic i la dreta a l’oposicó, amb el PP com a principal partit, però també amb Ciutadans i, en el cas de les Illes, amb el PI.

MÉS i Compromís, tot i en principi mostrar més sintonia amb Podem, optaren per entrar a governar amb els socialistes per diferents motius. A Balears, segurament pesaren els dubtes de Podem i els interessos de MÉS a altres institucions clau com els Consells de Mallorca i Menorca i l’Ajuntament de Palma. Al País Valencià, probablement es va voler evitar que el PSPV intentàs una investidura amb el suport de Ciutadans i assegura l’alcaldia de Ribó a la capital del Túria. En tot cas, les similituds són prou com per intentar fer paral·lelismes més o menys consistents entre un i altre territori.

Abans del 20D, Podem va començar a teixir aliances a la perifèria de l’Estat. Així va ser a Catalunya, amb Barcelona en Comú, Iniciativa i EUiA i a Galícia, amb Anova i les Marees però sense el BNG. Al País Valencià, l’aliança va ser difícil però va arribar. Després de que bona part dels dirigents i la militància del Bloc, el principal soci de la coalició que és Compromís, es pronunciassin en contra, la vice-presidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, va forçar l’estabilitat de Compromís per fer acceptar a la coalició un acord amb Podem. Al 20-D, l’entesa Compromís-Podem es va convertir en segona força i pot arribar a tenir un grup propi al Congrés.

A MÉS, però, ningú va forçar la màquina -tampoc hi havia líders amb el pes polític d’Oltra que poguessin fer-ho- i la militància va rebutjar l’acord amb Podem. MÉS es va presentar sol a les eleccions, no va obtenir representació a Madrid i va perdre la meitat dels seus vots a les autonòmiques mentre veia com Podem sol superava al PSOE i esdevenia segona força.

yllanes_jarabo

Juan Pedro Yllanes y Alberto Jarabo fent campanya al Portitxol. Font: Flickr de Podem Illes Balears

I de la pols del 20D, els fangs de l’actual correlació de forces als governs autonòmics. Mentre Compromís pot fer valer els seus resultats per cooptar Podem i pressionar al PSPV, MÉS es troba pinçat entre socialistes i podemites i pot acabar tenint greus problemes en la gestió de les expectatives generades al maig. Ahir (3 de gener), l’Ara Balears dedicava crítiques importants a la gestió turística del Pacte (no oblidem que Barceló és Conseller de Turisme) i ja fa uns dies Tomeu Martí feia aquest article per estirar les orelles al Govern, especialment a MÉS. Aquestes frustracions, les més recents, se sumen a les del GOB i a l’amenaça de la finalment avortada vaga d’educació.

Tot i que ho intenta, MÉS té greus problemes per “vendre” els avanços del seu govern amb el PSIB (potser amb la notable excepció de Cort), però Podem no dubta en pressionar per a capitalitzar els seus resultats a les Generals. Si aquesta situació s’allarga, els millors resultats de la història de l’esquerra sobiranista illenca poden acabar girant-se-li en contra. Falta per veure com evoluciona la legislatura, què passa si es repeteixen les eleccions i com s’acaba consolidant Podem a les Illes però, de moment, MÉS té un problema que tal vegada hagués pogut evitar mirant MÉS a València.

Advertisements

Joc de Presidències: els acords progressistes a Balears

captura

En el Joc de Presidències en que s’està convertint la investidura del proper president o presidenta de les Illes Balears, hi ha tres escenaris possibles, que podeu veure al diagrama i que ara entrarem a valorar. També n’hi ha un de quart: que no es pugui formar govern i que s’hagin de tornar a convocar eleccions.

Abans d’entrar a analitzar què pot passar, teniu en compte una altra cosa: aquí estam parlant només dels diputats i del Govern, però hi ha més institucions que poden entrar en la negociació. Jarabo demanava un diputat al Senat. A Més li pot interessar governar Palma. El PSIB es juga ajuntaments com Calvià. Hi ha molts factors que aquí no estan contemplats.

Dit això, què tenim? Vegeu de quin escenari parl mirant el numeret de l’esquerra, amb el fons cel. Els partits al govern estan encerclats amb una línia més gruixuda. Els que no hi estan, només donen suport a la investidura. En cada escenari hi ha escrit qui resultaria president. També està marcat amb línia gruixuda el llindar de la majoria absoluta (30 diputats), necessària per a la investidura:

  1. Govern del PSIB-PSOE i Més, amb Francina Armengol (PSOE) de Presidenta, i suport en la investidura de Podem. En aquest cas, la formació morada no entraria al Govern perquè ja han avisat que només ho faran si els presideix Més.
  2. Govern de Més i Podem, amb Biel Barceló (Més) de President, i suport extern del PSIB-PSOE. Això significara apartar l’encara principal partit de l’esquerra insular de la institució més important de les Illes. No sembla que Francina Armengol i els seus hi estiguin disposats, però podria passar.
  3. Govern de Més, Podem i PSOE, els tres partits d’esquerres, amb la presidència per a Biel Barceló. En aquest cas, el PSIB-PSOE seria al Govern, però amb un pes relatiu menor a les altres dues forces. Seria una situació molt diferent dels dos Pactes de Progrés que ja hem viscut.
  4. No hi ha acord d’investidura i es tornen a convocar eleccions. A diferència del que passa als ajuntaments, el reglament del Parlament estableix que calen més vots a favor que en contra per investir un president. Si ningú s’abstén, això passaria si no hi ha acord a tres bandes per l’esquerra i el PSOE no permet governar a Bauzá.

No he contemplat:

  • Governs presidits per Podem. Tant Jarabo (secretari autonòmic) com Pablo Iglesias ho han descartat.
  • Altres aliances que puguin intentar el PSIB-PSOE o el PP. Abaix teniu dos esenaris que, com veureu, no donen per a la majoria absoluta (30 diputats).
  • Govern PSOE-PP. El PSOE ho dóna per més que descartat.

Candidat a candidat

Bon dia! He partit el pdf gran on hi havia totes les entrevistes per si algú vol llegir només la d’un candidat concret o compartir-les d’aquesta manera. Aquí els teniu:

Recordau que també podeu descarregar la revista completa aquí o llegir-la sense descàrrega.

Entrevista als candidats – sa Pobla

Com sabeu, durant les vacances de Pasqua em vaig dedicar a parlar amb els quatre candidats a la batlia de sa Pobla. El fruit de les nostres entrevistes l’he maquetat en forma de revista, aquí la teniu.

Podeu descarregar el pdf de la revista en aquest enllaç. També el podeu veure sense descàrrega just aquí abaix.

Gràfic: Enquesta pel Parlament de les Illes Balears

Aquí teniu una de les possibles projeccions en base a l’enquesta publicada avui pel Diario de Mallorca que mostra com podria ser el Parlament de les Illes Balears després del maig. Si clicau aquí o sobre la imatge podreu accedir a més dades i veure, entre altres coses, les possibles coalicions i pactes per formar govern.

enquesta_parlament

Clicau la imatge per a veure més dades. FONT: Diario de Mallorca

El romanç entre Més per Mallorca i Podem

La irrupció de Podem ha trastocat el mapa polític illenc i estatal. Els actors polítics han hagut de variar la seva estratègia i les seves formes per situar-se en el nou escenari que ha obert la formació de Pablo Iglesias.  Les formacions que s’ha trobat més desubicades han estat el PSOE i aquelles que se situen a la seva esquerra. En aquest sentit, em crida l’atenció i aprofitaré aquest post per repassar, què ha fet i està fent Més per Mallorca, la formació sobiranista, ecologista i d’esquerres producte d’un llarg procés de confluència del PSM amb altres forces respecte a aquest nou actor polític que és Podem.

Abans de que existís Podem, Més duia anys intentant crear un gran espai d’esquerra alternativa, verda i sobiranista a Mallorca. Després dels intents frustrats del Bloc, el projecte de Més havia de servir per construir una candidatura des de l’assemblearisme i la participació entre iguals. El PSM-Entesa, Iniciativa-Verds i ERC, entre altres col·lectius i partits independents, s’han fos en això que ara anomenam Més. El col·lectiu ja va decidir al juny elegir per primàries el 100% de la seva llista, un canvi valent però potser difícil d’entendre pels antics militants d’un partit “tradicional” com  el PSM.

Després de les eleccions europees, algunes veus dins Més començaren a parlar d’entendre’s amb la formació a l’alça. El periodista José Jaume va obrir el meló al juny amb un article al Diario de Mallorca que començava així: “¿Y si en las elecciones autonómicas de mayo se presenta una coalición entre Més y Podemos?”. El periodista, anant un pas més enllà, preveia la capacitat de liderar l’esquerra illenca a la hipotètica coalició. “Si una coalición Més-Podemos se presenta en mayo, hay serias probabilidades que se materialice una permuta en la hegemonía de la izquierda mallorquina: que esa todavía no concretada coalición quede por delante del PSOE, lo que supondría una profunda alteración de los comportamientos electorales habidos desde las primeras elecciones, las de junio de 1977”.

A les seus de Més degueren fer una lectura similar de les circumstàncies atès que a mitjans de juliol es pronuncià l’històric militant i ex senador Pere Sampol en un article al diari Ara Balears. Sampol s’esforçà per dibuixar Més i Podem com a dues forces més complementàries que rivals, atribuinta unes les carències de l’altra. “El punt fort de Podem -el gran impacte mediàtic- és el punt dèbil de MÉS, que no existeix, pràcticament, en els mitjans audiovisuals, mentre que el punt fort de MÉS -la cohesió ideològica i la implantació territorial- és el punt dèbil de Podem, que es pot convertir en un “tutti-frutti” ideològic, més enllà de la coherència del discurs de Pablo Iglesias”, defensava Sampol. Al final, tot i reconèixer-ne les dificultats, feia aquest pronòstic: “Si a la fortalesa ideològica i programàtica de MÉS hi poguéssim sumar la capacitat de comunicació de Podem tendríem la força política amb més expectatives electorals i possibilitats d’esdevenir majoritària a les Illes Balears. Com superaran les dues formacions les seves limitacions encara està per veure, però, malgrat tot, els hem d’agrair que ens facin esperar amb il·lusió les properes eleccions”.

El regidor de Més per Mallorca a l’Ajuntament de Palma Antoni Verger es pronuncià també en la línia de Sampol amb un argumentari i unes prediccions semblants. Al seu article al Diario de Mallorca s’expressava d’aquesta manera: “Així doncs, l´escenari electoral més probable el maig de 2015 establirà un equilibri de forces inèdit, amb un PP molt lluny de la majoria absoluta i sense possibles aliats per conformar-la, i on la suma de MÉS i Podem pugui obtenir més vots que el PSOE, i fins i tot que el PP, tal com ja va succeir a les eleccions europees. Si se confirmen aquestes tendències, ja apuntades a les enquestes, significaria un tomb radical del panorama polític balear”.

Més enllà del que es publica als mitjans, és evident que una part important de Més veu en Podem l’aliat perfecte per liderar l’esquerra illenca i, tal vegada, aconseguir formar Govern. En els darrers dies els contactes sembla que s’intensifiquen, tot i que encara no són formals i no es pot donar res per fet. Els membres d’una i altra formació han començat a aparèixer junts en actes, el que sembla una passa més en el que seria una simple declaració d’intencions als mitjans, feta sobretot per part dels caps visibles de Més per Mallorca. Laura Camargo, la portaveu més mediàtica de Podem a les Illes, ha participat en un acte de Més per Calvià llegint un manifest. Ho ha fet com a professora i com a activista social, però ningú passa per alt el seu càrrec de portaveu de Podem. Una altra mostra d’aquestes aparicions conjuntes és el cicle de conferències que organitza l’Assemblea Republicana de Mallorca sobre memòria històrica i model d’Estat. Crida l’atenció que el diputat de Més per Mallorca David Abril presenti la ponència de Juan Carlos Monedero, un dels membres més destacats de Podem a nivell estatal, mentre que la ja mencionada Laura Camargo (Podem), presenta la ponència de Biel Barceló, líder de Més per Mallorca.

Mentre els ponents d'EU i PSOE els presenten els seus companys de partit, Més i Podem fan presentacions creuades els uns dels altres.

Mentre els ponents d’EU i PSOE els presenten els seus companys de partit, Més i Podem fan presentacions creuades els uns dels altres.

En aquest procés, Podem encara no pot fer formalment gaire, perquè depèn de què es decidesqui en l’Assemblea Ciutadana de principis de novembre. Tanmateix, els membres de Podem ja estan participant en altres processos de confluència, com és el cas de Guanyem Barcelona.

Dins aquest intens culebrot que vivim de cara a les eleccions del maig, que poden ser històriques, cal preguntar-se quin paper hi tendrà EUIB. Algun dels seus membres més visibles, com Aina Díaz, sembla que aposten decididament per la confluència sota el paraigües de la marca Guanyem.

Tot i això, les reaccions a Podem semblen, pel que ha trascendit fins ara, poc entusiastes. Segons el digital mallorcadiario, EUIB “de moment no ha aconseguit establir cap tipus de contacte [amb Podem] tot i els reiterats intents”. No sembla que la realitat sigui tan absoluta, però sí que tot indica que Més es troba més avançat en l’apropament a Podem Mallorca. En qualsevol cas, serà interessant veure com evoluciona aquest procés i de quina manera s’acaba articulant a les municipals i autonòmiques d’aquest maig que ha de venir.