El diputat Biel Martí, en silenci davant la falta d’arguments

Degut a raons tècniques, no és pot (o no he sabut) incrustar un Storify a WordPress, però aquí abaix teniu l’enllaç:

Visita la història “El diputat Biel Martí, en silenci davant la falta d’arguments” a Storify

Advertisements

Combatrem el PP amb estúpides picabaralles

“Combatrem el PP amb estúpides picabaralles” hagués pogut ser l’eslògan polític tant de Compromís com d’Esquerra Unida del País Valencià. Abans de repassar la darrera feta d’aquests dues coalicions de l’altre costat de la mar, me permetré recordar la darrera picabaralla estúpida que record: el “qui és més SYRIZA?”. Abans de les darreres eleccions gregues, la coalició d’esquerra radical SYRIZA era el tema de moda en la política europea. Tot i que s’auguraven uns resultats brillants, que quedaren en bons per motius que no vénen al cas (però que podeu consultar per exemple aquí o aquí). El fet és que durant unes setmanes tothom volia ser la SYRIZA valenciana (o espanyola, o balear, o catalana, o el que sigui) per tal de fer-se amb els votants locals simpatitzants de la coalició grega però indecisa en quant als partits locals.

Al País Valencià, com ja hem dit, l’espai polític a l’esquerra del PSPV-PSOE se’l reparteixen EU i Compromís, així que aquesta qüestió tenia més interès que a altres llocs de l’estat on està pràcticament monopolitzat per Esquerra Unida. Per això, simpatitzants, militants i directius d’uns i altres es llançaren a conquerir les xarxes i no es torbaren a sorgir veus a favor d’un i altre bàndol. Si voleu més detalls, aquest Storify dels companys de FullQuatre (@fullquatre) els té tots.

Tornant a l’actualitat, el responsable de comunicació de BLOC-Compromís (recordem que Compromís és una coalició de tres partits: el Bloc, Iniciativa i els Verds), el senyor Lluís Miquel Campos (@lluismicampos) va escriure diumenge un article titulat “M’acuse de comprar a Mercadona i a Consum” on lloava les “bondats” de Juan Roig, propietari de Mercadona, i la seva empresa, bastant atacada per EU després de que Sánchez Gordillo i altres membres del SAT en provàs d’expropiar (assaltar) un establiment a Andalusia com a acte reivindicatiu. La veritat sigui dita, és obvi que a un polític d’esquerra li fuig una mica la pinça quan amolla pardalades de la categoria de “Perquè tradicionalment, la gran empresa d’un país és motiu d’orgull”.


Les crítiques li plogueren, amb raó, a poalades. L’atac, però, que sens dubte ha aixecat més polseguera ha estat el de Nega (@chikosdelmaiz), el conegut MC de Los Chikos del Maíz, el grup valencià de rap de qui ja m’haureu sentit parlar més d’una vegada. Aquest músic coixeja del PCE, un partit integrant de la coalició d’Esquerra Unida. Al seu article titulat “Ginebra con Mónica y el chovinismo de ortxata i fartons” (amb falta d’ortografia inclosa) és una resposta a l’article de Campos i un atac a tota la Coalició Compromís i a la seva portaveu a les Corts, Mònica Oltra, a qui aludeix el títiol i que ni tan sols és del mateix partit que Campos (Oltra és d’Iniciativa, mentre que Campos és del Bloc). La crítica consta, entre d’altres coses, de punxades personals i masclistes de la talla deMi humilde bagaje Lacaniano me incita a pensar que te casarías con Buenafuente, pero el que en realidad desata tus pasiones más ocultas es Jordi Pujol, tan estadista él. Cosas del psicoanálisis”. No sé Nega com ho veurà, però a mi no em sembla gaire comunista exhibir un masclisme tan bèstia.


Però no acaba aquí la cosa, l’article del raper ha estat contestat pel d’un altre músic, Josep Nadal (@JRNadal), de la Gossa Sorda, amb un to bastant més conciliador i educat. El de Pego ha donat arguments tan simples com “Primerament constatar-te la meua perplexitat en veure que vas copiant paràgraf per paràgraf de l’article de Lluís Miquel mentre t’encares amb Mònica com si ho hagués escrit ella, i més encara quan ella et va contestar personalment per twitter que no estava d’acord amb l’article, i que eixa no era l’opinió de Compromís”.

Finalment, però, com demanava el Nega, el causant de tanta polèmica es pronuncià de nou i matizà el que havia volgut dir en el seu primer article. Campos parlà de les males pràctiques de Mercadona i donà a entendre que del que realment volia parlar era del problema del dèficit.

En definitiva, les persones d’esquerres, militants d’una i altra opció política, perden el temps enfrontant-se les unes amb les altres, deixant de banda el que hauria de ser el seu objectiu: sumar de per tot allà on sigui possible per fer fora la dreta de la Generalitat Valenciana. No estic descobrint res nou a ningú, el problema de l’esquerra ha estat sempre la divisió interna, però crec que va sent hora de deixar de fer d’al·lot petit putejant el veïnat i oferint aquest tipus d’espectacles a la ciutadania. 

Per acabar, si voleu la meva opinió, el primer article de Campos és un aplec de bajanades incommensurables, tot i que ho ha sabut arreglar prou bé amb el segon. L’opinió de Nega no és del tot desencertada, si bé una mica demagògica i expressada amb unes maneres pèssimes. Per a mi, només se salva Nadal.

Ara, si m’ho permeteu, m’acomiadaré, i aprofitant aquest article tan en clau valenciana, us recomanaré un disc d’uns músics d’aquella terra, no tan coneguts com Los Chikos del Maíz o la Gossa Sorda, però igualment genials: Quatribarrap, d’Atupa (està disponible al seu bandcamp).

Actualització (dimecres 22 d’agost de 2012, 17h):

Un dels implicants, Josep Nadal, ha respost d’aquesta manera al tuit que vaig fer sobre el meu article: