Breu: Filosofia barata

A vegades m’agrada fer filosofia barata perquè qualsevol me la pot comprar. Escriure-la fa molt bé i llegir-la fa poc mal.

Posem per cas que dins l’ésser humà hi ha dues expressions antagòniques, dues pulsions essencials que modulen la seva conducta. Això segur que té una explicació biològica que desconec. Estaré encantat d’escoltar qui em vulgui il·lustrar. El que deia, dues pulsions essencials antagòniques, una de més individualista i una de més social. Hom pensa en ell o hom pensa en tots (encara que sigui en el propi benefici). Algú en deu haver parlat abans i hauria d’estar fent mil referències bibliogràfiques. M’haureu de disculpar per escaquejar-me’n.

Aquestes dues tendències, aquestes dues forces que ens fan actuar, no són absolutes: mai una de sola preval totalment damunt l’altra.  Cadascú les combina, les conjuga i les administra com pot i com el cos li demana (vaja expressió més inexacta!) en el seu propi benefici. Mai preval cap de les dues perquè seria inviable. Pensar sempre en un mateix ens deslligaria de la nostra essència d’éssers socials i polítics, però pensar sempre en el col·lectiu ens abocaria a la inoperància i ens acabaria condemnant a la pròpia desfeta d’aquestes arrels col·lectives. Així doncs, cadascú fa el que pot actuant en un cas així i, en un altre, així d’eçà.

El conflicte és una conseqüència de fer d’aquest modus operandi de la mentalitat humana. Evitar el conflicte seria pensar sempre en el col·lectiu, però no agraviar ningú significaria no actuar en absolut: un llast pel progrés.  Per tant, les nostres vides i la història en general avancen a base de conflictes entre grups i individus en tots els camps possibles, des del social i polític al més personal. Ara ja m’ha sortit la dèria marxista. He formulat, sense adonar-me’n, una variant grollera de la dialèctica històrica marxista. Millor que aturi d’escriure.

Advertisements

Ha arribat el ‘Santo Padre’

Benet XVI a la plaça Cibeles de Madrid
No hi ha dubte, la polèmica del moment és la visita del Papa a les Jornades Mundials de la Joventut catòlica a Madrid. El Papa ja és aquí, i no ens ha sortit de franc, per molt que li pesi a en Sergio García Lobo. Fins i tot l’SGAE s’ha apuntat a la festa eximint de pagaments d’autoria les JMJ. I és increïble, eh? Ha estat arribar aquest bon homonet (recordem que ha passat per les Joventuts Hitlerianes) i a tothom li ha pebgat per dir dois. Podem començar, per exemple, per la insigne (també és un dir) presidenta de la Comunitat de Madrid, donya Esperanza Aguirre que ha declarat al seu ‘twitter’ que:
“La igualdad, dignidad, libertad… los ha traído el cristianismo. Que no se crean que los ha traído Karl Marx.”
De moment, la meva hipòtesi és que l’aigua privatitzada de Madrid li ha pujat al cap i ha confós a Marx amb les xocolatines.
Per altra banda, Benet XVI ha declarat que:
“Se constat una especie de eclipse de Dios, una cierta amnesia, más aún, un verdadero rechazo del cristianismo.”
Ara ve una reflexió personal, avís. Com no vol el Papa que ens pregui l’amnèsia si la igualtat que diu n’Espe que ha duit el cristianisme es fa tan palesa amb creences com les que mostra aquest enllaç d’aquí? Com ens pot dir el pupil d’aquesta senyora i president de les Noves Generacions de Madrid, Pablo Casado, que els esquerrans són uns carques si ells defensen la mateixa església que està en contra de l’ús del preservatiu? Com pot un Estat aconfessional ajudar a finançar l’arribada d’un líder religiós i, endemés, reprimir els que exigeixen que no es faci?
Bé, bona gent, això és tot. No em vull encendre. Gràcies per llegir Saltant la línia i perdonau la tardança, he estat uns dies ocupat.

Dislèxia moral

“Es dislexia moral, carencia de escrúpulos, de ética” diu Nega a Días de vino y rosas. I sí, segurament sigui aquest un dels majors mals de la història de la humanitat. La superioritat de l’ésser humà enfront a la resta de les espècies del planeta i, fins i tot, de la natura l’ha col·locat en una posició podríem dir que divina car ha adquirit capacitat per decidir sobre el conjunt del planeta. Sempre parlant de la espècie com a conjunt i no d’un sol membre.

Aquest fet, ja innegable, podríem dir que és, per una banda, totalment positiu per al conjunt del planeta i per als humans perquè deixa en mans d’una espècie intel·ligent el curs del planeta. Vendria a ser com posar un capità al capdavant d’aquest vaixell que és la Terra.

Per altra banda, però, és la pitjor desgràcia que podríem assumir. Els humans, la història m’avala, som capaços de cometre moltes atrocitats; de liar-la molt parda.
La clau del nostre futur rau en les dues postures, les dues conductes, que pot adoptar l’ésser humà. En un plat de la balança, la conducta altruista entre individus que fa que s’ajudin entre ells i facin progressar el conjunt de la societat i el planeta de retruc, i en l’altre, la conducta egoista que mira només per el benefici del propi individu que el fa progressar a ell però que suposa un obstacle per al conjunt de la humanitat. Ambdues conductes són presents en tot ésser humà, i la educació, la cultura i l’ambient determinen, en gran part, quina adoptarem majoritàriament cadascú. Endevinau quina conducta contradiu més l’ètica i la moral. Endevinau quin sistema econòmic, cultural i social és el causant de conductes egoistes i, per tant, autodestructives per antonomàsia.
Tal vegada el món viuria un futur millor si aquest estàs en mans d’espècies veritablement col·laboradores i altruistes com les abelles o les formigues.

Imatge: Viquipèdia