Com a gairebéperiodista i com a ciutadà, m’agraden els caps de setmana. És el millor moment de la setmana per llegir tranquil·lament la premsa, per picar d’aquí i d’allà. Per guaitar les finestres que diferents periodistes, analistes i mitjans obren al món, per anar-me dibuixant el paisatge de l’actualitat amb els colors de cadascú.
Na Carmen Buades ha parlat, des de les pàgines de l’Ara Balears, amb l’ex-president d’un país petit, més petit que el de les cançons de Llach. Aquest país petit, Kiribati, té un problema gros: desapareixerà per mor de l’ascens del nivell del mar. La resta del món, sobretot els països industrials, seran els botxins del poble d’aquestes illes d’arena i corall.
A les pàgines de La Vanguardia, en un estrat apartat de “Tendencias com si fos un fet secundari i poc important, explicaven l’aposta de la Xina per l’energia solar. En un apart que no està disponible a la versió digital, mostraven a més la caiguda d’Espanya com a referent mundial en energia fotovoltaica. Si al 2008 l’Estat espanyol era el segon país del món en potència fotovoltaica, al 2012 va passar a ser el cinquè i, avui, només és l’onze, amb un quart de la potència fotovoltaica instal·lada a Itàlia i una desena part de la que hi ha a Alemanya. Podeu donar les gràcies al hispano-panameny José Manuel Soria pel seu impost al Sol!
Aquí teniu la taula sobre el rànquing de països amb més potència fotovoltaica instal·lada. Si la clicau, accedireu a un interactiu d’Irena on es poden revisar totes les dades. La font és la mateixa que citava La Vanguardia.
Països amb més potència fotovoltaica. Font: Irena
Sense deixar de banda els temes relacionats amb energia i desenvolupament sostenible, m’ha agradat llegir les declaracions del president d’Amics del Ferrocarril de les Illes Balears arran de la celebració del 25è aniversari de l’AVE que ha recollit l’Última Hora. A Mallorca tenim un model deficient i insuficient de transport públic perquè l’Estat no hi ha invertit prou. No podem deixar de reclamar-ho.
Sense sortir de Mallorca, que al cap i a la fi és on normalment tenc el cap, un recoman llegir un article que Benjamí Villoslada ha escrit al seu blog. De fet, vos recoman seguir en @benjami si us interessa qualsevol cosa relacionada amb el món digital, en sentit ampli, i les seves aplicacions.
Com a última qüestió local, m’ha agradat llegir que l’oficina antidesnonaments de Ciutats està donant fruits i segones oportunitats a aquelles persones que més ho necessiten. Cort i Toni Noguera l’han encertada de ple. Com a mallorquí, m’alegra veure aquesta petita victòria de tots els palmesans i palmesanes.
La Oficina antidesahucios de Palma paraliza 654 lanzamientos
Ampliant el focus i per anar acabant, cal parlar de França. Poca broma amb Fillon, el candidat dels Republicans, que semblava que estava sent superat pel candidat de la França Insubmisa, Mélenchon, però que pot tenir molt de vot ocult i donar la campanada. L’èxit del conservador pot dependre de la seva capacitat per atreure els suports de Dupont-Aignan, un candidat gaullista sense cap opció a passar a la segona volta que li disputa el vot al republicà. Ho explica bastant bé un article que he llegit a l’ABC.
Si voleu una fotografia àmplia de la campanya electoral francesa, un recoman que llegiu el blog a Expansión de l’analista Iván Redondo. Aquest expert en comunciació política dóna detalls ben interessants no només sobre les propostes de cada candidat, sinó sobre com han anat les campanyes i què pot passar demà.
Una altra bona opció per informar-se de tot el que ha succeït a França és escoltar el podcast de Politibot, un programa de ràdio d’una mitja hora amb entrevistes a experts i tots els detalls dels comicis gals.
Ja per acabar, si voleu llegir una anàlisi més ideològic, però també més acadèmic i més profund sobre el populisme i els fenòmens de Le Pen i Mélenchon, podeu consultar la tribuna que ha publicat Íñigo Errejón a Contexto.
Res més, aquí ho teniu tot! Un menú mediàtic variat i interessant que jo he passat gust de consumir. No sé què heu trobat d’aquest tipus d’article de “Cafè i premsa”, però si us ha agradat estaria molt bé que m’ho digueu. Potser no estaria de més donar-li periodicitat setmanal.
Saltant la línia 