El sistema, aquesta pel·lícula de por

Jo en faré una entrada però se’n podrien escriure llibres i llibres (de fet, se n’han escrit, i no sé per què me sona que el primer fou un tal Karl no sé què més). Si radiografiàssim la societat actual més acuradament del que solem fer, veuríem a què ens ha duit el capitalisme salvatge i el materialisme degradant. Els interessos econòmics, el comerç, han posat la societat als seus peus desculturitzant-la i enganyant-la amb promeses banals fruit del consumisme més obsessiu. Tot el sistema funciona com un engranatge perfecte per sucar els fruits d’un treball que retroalimenten l’abús de qui més té.
El televisor, profeta de les consignes del sistema, proclama “Andreíta, cómete el pollo” i “Calgonit  Frescor de Diamantes“. La porqueria mediàtica i el circ del món ens desarma per a que el marquéting, el culte a l’estètica, ens ataquin i ens infectin amb la força del fanatisme religiós (sí, allò que pensam que hem superat si és del segle XIV i cristià o que combatem si és islàmics i del segle XXI). El consum i les aparences sobren davant el ramat, perquè no som altre cosa, com l’única via de sortida per a la realització personal i ens capfica en un bucle d’excessos inútils que no omplen la buidor real que tots patim. Ja ho diu Fort Apache, “compra y no llores“.
M’agradaria no haver estat massa poètic, si ho puc anomenar així. El problema segueix sent greu. La majoria de treballadors i petits empresaris només estan al sistema per seguir engreixant els que estan a dalt. Posaré un exemple, cal visualitzar com de precària és la situació: un petit empresari, l’amo d’un bar. Té un bar que li dóna per sobreviure i guanyar diners (una quantitat ínfima comparada amb la que guanyen grans corporacions), que dedicarà a engreixar els nous amos, com els anomena Ender, o a permetre que altres treballadors o petits empresaris com ell els engreixin i, a la vegada, la Coca-Cola, per posar un exemple, s’aprofita dels ínfims guanys del senyor del bar per explotar el medi ambient i tribus, pobles i persones de tot el món. No sé si m’explic.  
Jo en seguiré parlant més envant, però l’ideal seria que tothom miràs al seu voltant i detectàs com de precari i fins a quin punt alienant és el sistema econòmic i el ritme de vida actual.
Advertisements

Dislèxia moral

“Es dislexia moral, carencia de escrúpulos, de ética” diu Nega a Días de vino y rosas. I sí, segurament sigui aquest un dels majors mals de la història de la humanitat. La superioritat de l’ésser humà enfront a la resta de les espècies del planeta i, fins i tot, de la natura l’ha col·locat en una posició podríem dir que divina car ha adquirit capacitat per decidir sobre el conjunt del planeta. Sempre parlant de la espècie com a conjunt i no d’un sol membre.

Aquest fet, ja innegable, podríem dir que és, per una banda, totalment positiu per al conjunt del planeta i per als humans perquè deixa en mans d’una espècie intel·ligent el curs del planeta. Vendria a ser com posar un capità al capdavant d’aquest vaixell que és la Terra.

Per altra banda, però, és la pitjor desgràcia que podríem assumir. Els humans, la història m’avala, som capaços de cometre moltes atrocitats; de liar-la molt parda.
La clau del nostre futur rau en les dues postures, les dues conductes, que pot adoptar l’ésser humà. En un plat de la balança, la conducta altruista entre individus que fa que s’ajudin entre ells i facin progressar el conjunt de la societat i el planeta de retruc, i en l’altre, la conducta egoista que mira només per el benefici del propi individu que el fa progressar a ell però que suposa un obstacle per al conjunt de la humanitat. Ambdues conductes són presents en tot ésser humà, i la educació, la cultura i l’ambient determinen, en gran part, quina adoptarem majoritàriament cadascú. Endevinau quina conducta contradiu més l’ètica i la moral. Endevinau quin sistema econòmic, cultural i social és el causant de conductes egoistes i, per tant, autodestructives per antonomàsia.
Tal vegada el món viuria un futur millor si aquest estàs en mans d’espècies veritablement col·laboradores i altruistes com les abelles o les formigues.

Imatge: Viquipèdia