Se’n va un dels grans

Facebook disposa d’un apartat de la teva informació personal que és “Persones que t’inspiren”. Jo hi tenc a Aaron Swartz, juntament amb altres com Joan Fuster o Tim Berners-Lee. 

Aquest jove programador de 26 anys creà l’RSS 1.0 (un dels principals enginys que fa que Internet sigui com és avui en dia) i quan en tenia només 14, col·laborà amb Lawrence Lessig en la creacó del Creative Commons, fou co creador de Reddit, i és un dels principals responsables que de que la llei nord-americana SOPA/PIPA contra les descàrregues a Internet no s’arribàs a aprovar. 

Tanmateix, jo no vaig conèixer a Swartz fins que va “robar” milions de documents del MIT, molts d’ells protegits amb copyright i propietat del sistema de pagament de publicacions acadèmiques en línia JSTOR, l’any 2010 per tal de difondre’ls lliurement a la xarxa i fer-los accessibles a tothom.

Aaron Swartz se suïcidà dia 11 de general al seu pis de Nova York. Pel judici arran de la difusió de les publicacions de JSTOR que tenia pendent, encarava penes de fins a 35 anys de presó i una multa d’un milió de dòlars. La seva mort és una pèrdua costosa que farà el món una mica pitjor, però també és una evidència de la necessitat de lluitar per a la democratització de la informació i la seva circulació lliure per la xarxa en pro de la humanitat.
 
Llegiu la notícia a alt1040 i Vila Web.
Advertisements

Breu: "Espanya serà federal o no serà"

A la pàgina de Facebook del PSC han publicat aquesta imatge:

El mal és que de tants d’anys d’Espanya no ser federal, els que no volen que sigui centralista veuen més possible que no sigui que no que sigui federal. Humilment pens que aquest federalisme del PSOE arriba tard i forçat per les circumstàncies. Encara més, pens que li tan sols ha arribat del tot: recordau l’entrevista a Bono?

Per acabar, afegiré que, com potser ja haureu vist, dijous passat vaig publicar a Bloko.info un article que també parlava de l’actual situació del PSOE titulat “Renovar-se o morir“.

Breu: “Espanya serà federal o no serà”

A la pàgina de Facebook del PSC han publicat aquesta imatge:

El mal és que de tants d’anys d’Espanya no ser federal, els que no volen que sigui centralista veuen més possible que no sigui que no que sigui federal. Humilment pens que aquest federalisme del PSOE arriba tard i forçat per les circumstàncies. Encara més, pens que li tan sols ha arribat del tot: recordau l’entrevista a Bono?

Per acabar, afegiré que, com potser ja haureu vist, dijous passat vaig publicar a Bloko.info un article que també parlava de l’actual situació del PSOE titulat “Renovar-se o morir“.

Combatrem el PP amb estúpides picabaralles

“Combatrem el PP amb estúpides picabaralles” hagués pogut ser l’eslògan polític tant de Compromís com d’Esquerra Unida del País Valencià. Abans de repassar la darrera feta d’aquests dues coalicions de l’altre costat de la mar, me permetré recordar la darrera picabaralla estúpida que record: el “qui és més SYRIZA?”. Abans de les darreres eleccions gregues, la coalició d’esquerra radical SYRIZA era el tema de moda en la política europea. Tot i que s’auguraven uns resultats brillants, que quedaren en bons per motius que no vénen al cas (però que podeu consultar per exemple aquí o aquí). El fet és que durant unes setmanes tothom volia ser la SYRIZA valenciana (o espanyola, o balear, o catalana, o el que sigui) per tal de fer-se amb els votants locals simpatitzants de la coalició grega però indecisa en quant als partits locals.

Al País Valencià, com ja hem dit, l’espai polític a l’esquerra del PSPV-PSOE se’l reparteixen EU i Compromís, així que aquesta qüestió tenia més interès que a altres llocs de l’estat on està pràcticament monopolitzat per Esquerra Unida. Per això, simpatitzants, militants i directius d’uns i altres es llançaren a conquerir les xarxes i no es torbaren a sorgir veus a favor d’un i altre bàndol. Si voleu més detalls, aquest Storify dels companys de FullQuatre (@fullquatre) els té tots.

Tornant a l’actualitat, el responsable de comunicació de BLOC-Compromís (recordem que Compromís és una coalició de tres partits: el Bloc, Iniciativa i els Verds), el senyor Lluís Miquel Campos (@lluismicampos) va escriure diumenge un article titulat “M’acuse de comprar a Mercadona i a Consum” on lloava les “bondats” de Juan Roig, propietari de Mercadona, i la seva empresa, bastant atacada per EU després de que Sánchez Gordillo i altres membres del SAT en provàs d’expropiar (assaltar) un establiment a Andalusia com a acte reivindicatiu. La veritat sigui dita, és obvi que a un polític d’esquerra li fuig una mica la pinça quan amolla pardalades de la categoria de “Perquè tradicionalment, la gran empresa d’un país és motiu d’orgull”.


Les crítiques li plogueren, amb raó, a poalades. L’atac, però, que sens dubte ha aixecat més polseguera ha estat el de Nega (@chikosdelmaiz), el conegut MC de Los Chikos del Maíz, el grup valencià de rap de qui ja m’haureu sentit parlar més d’una vegada. Aquest músic coixeja del PCE, un partit integrant de la coalició d’Esquerra Unida. Al seu article titulat “Ginebra con Mónica y el chovinismo de ortxata i fartons” (amb falta d’ortografia inclosa) és una resposta a l’article de Campos i un atac a tota la Coalició Compromís i a la seva portaveu a les Corts, Mònica Oltra, a qui aludeix el títiol i que ni tan sols és del mateix partit que Campos (Oltra és d’Iniciativa, mentre que Campos és del Bloc). La crítica consta, entre d’altres coses, de punxades personals i masclistes de la talla deMi humilde bagaje Lacaniano me incita a pensar que te casarías con Buenafuente, pero el que en realidad desata tus pasiones más ocultas es Jordi Pujol, tan estadista él. Cosas del psicoanálisis”. No sé Nega com ho veurà, però a mi no em sembla gaire comunista exhibir un masclisme tan bèstia.


Però no acaba aquí la cosa, l’article del raper ha estat contestat pel d’un altre músic, Josep Nadal (@JRNadal), de la Gossa Sorda, amb un to bastant més conciliador i educat. El de Pego ha donat arguments tan simples com “Primerament constatar-te la meua perplexitat en veure que vas copiant paràgraf per paràgraf de l’article de Lluís Miquel mentre t’encares amb Mònica com si ho hagués escrit ella, i més encara quan ella et va contestar personalment per twitter que no estava d’acord amb l’article, i que eixa no era l’opinió de Compromís”.

Finalment, però, com demanava el Nega, el causant de tanta polèmica es pronuncià de nou i matizà el que havia volgut dir en el seu primer article. Campos parlà de les males pràctiques de Mercadona i donà a entendre que del que realment volia parlar era del problema del dèficit.

En definitiva, les persones d’esquerres, militants d’una i altra opció política, perden el temps enfrontant-se les unes amb les altres, deixant de banda el que hauria de ser el seu objectiu: sumar de per tot allà on sigui possible per fer fora la dreta de la Generalitat Valenciana. No estic descobrint res nou a ningú, el problema de l’esquerra ha estat sempre la divisió interna, però crec que va sent hora de deixar de fer d’al·lot petit putejant el veïnat i oferint aquest tipus d’espectacles a la ciutadania. 

Per acabar, si voleu la meva opinió, el primer article de Campos és un aplec de bajanades incommensurables, tot i que ho ha sabut arreglar prou bé amb el segon. L’opinió de Nega no és del tot desencertada, si bé una mica demagògica i expressada amb unes maneres pèssimes. Per a mi, només se salva Nadal.

Ara, si m’ho permeteu, m’acomiadaré, i aprofitant aquest article tan en clau valenciana, us recomanaré un disc d’uns músics d’aquella terra, no tan coneguts com Los Chikos del Maíz o la Gossa Sorda, però igualment genials: Quatribarrap, d’Atupa (està disponible al seu bandcamp).

Actualització (dimecres 22 d’agost de 2012, 17h):

Un dels implicants, Josep Nadal, ha respost d’aquesta manera al tuit que vaig fer sobre el meu article:


La culpa és de la tecnologia

Els governs i el poder establert (el que a Anglaterra anomenen l’establishment) tenen sempre tendència a buscar culpables. Ells no fan res mai. En temps de n’Aznar, el culpable de tot sempre era el terrorisme. En temps d’en Zapatero, la crisi “está afectando a todos los países”; no us penseu que no fos que ell no prenia mesures. L’actual executiu britànic i els seus mitjans de comunicació, en canvi, han trobat un nou culpable: la tecnologia. Senyalen Twitter i BB Messenger com a culpables de la insurrecció juvenil a algunes barriades de la Londres i altres ciutats. A base de demonitzar aquests serveis s’ha acabat a estenent una mena de por que ha trastocat l’establishment anglès i ha fet que se sentisien autèntics desbarats. Un diputat ha arribat a demanar la clausura del sevei de BB Messenger

A l’any 2011 ja no és possible separar els avenços tecnològics de la vida sociopolítica dels països. S’ha vist a la primavera àrab, al 15-M i ho veim als #londonriots. Si n’analitzam els motius, veurem que són més simples del que pensen. A diferència dels mitjans tradicionals, que ens donen una visió parcial dels fets i que es posicionen a favor dels poders establerts, Internet dóna lloc a la informació ciutadana, els twits dels protagonistes, les fotos dels testimonis, als blocs dels involucrats i dels cronistes. Ens dóna la visió de la societat tal com és, sense passar filtres, i aquesta informació, a vegades, resulta massa frustrant i crua com perquè un poble la suporti. D’aquí vénen les revolucions.

La volta a la truita

Beneitarros. Lulzsec i Anonymous són ciberterroristes, però és ben clar que l’amenaça no són ells. S’ha detectat una operació de ciberespionatge a escala mundial que afecta a 14 organitzacions i 70 països. Un backdoor ha estret informació secreta del Govern d’Estats Units, el Comitè Olímpic Internacional, l’ONU i altres governs, entitats i companyies. L’operació ha estat detectada per McAfee i duu en marxa des del 2006. És a dir, algú està obtenint informació secreta de tots aquests llocs de llavors ençà, cinc anyets de secrets compartits. La majoria de dits apunten Xina, ja que no s’entén un interès econòmic ocult darrere aquesta informació, sinó més bé un interès governamental relacionat amb l’espionatge. Podeu trobar més informació aquí i aquí.
És curiós que la majoria d’afectats siguin governs, corporacions o entitats occidentals o al servei d’Occident (o, parlant en plata, dels EUA). I és que cada vegada veig més clar que la globalització, un fenómen creat i impulsat des d’Occident acabarà per girar la truita cap a Xina ia desestabilitzar l’egemonia nord-americana. Me fa tan poca gràcia Xina com Estats Units, però a aquests darrers ja els ha bastat d’explotar, aprofitar-se de tot i anar liant-la parda pel món, i, a més, fent-se els bons al·lots.

El Pla d’Anonymous

POST EN CASTELLANO AQUÍ

Anonymous és una comunitat virtual que no respon a cap patró d’organització preestablert, no pertany a cap organització o entitat, no té líder, no disposa d’un canals interns clarament establerts i fonamenta el seu funcionament en el concepte de hive mind o ment d’eixam, és a dir, un grup de persones pensant com una de sola, una mentalitat col·lectiva que actua amb grup i amb una organització totalment horitzontal. Aquesta comunitat de hacktivistes  té llums i ombres pràcticament a parts iguals. Han solucionat casos de maltracte animal i ciber-assatjament, han defensat a ultrança la llibertat, han combatut la censura, han trobat infiltrats i traïdors entre els seus, han robat informació confidencial, han estat perseguits i detinguts a diferents països del món (entre ells, l’Estat espanyol), han col·lapsat pàgines de governs, bancs i altres institucions… 

Anonymous s’organitza amb operacions. Qualsevol que entri en els canals Anonymous (un bloc, els xats, les diferents webs, els documents col·lectius, etc.) pot fer una proposta per posar en marxa o col·laborar en les que ja existeixen a fi de difondre-les, canviar-les o millorar-les. 
Les principals reivindicacions d’Anonymous és la llibertat d’expressió i la privacitat a la Xarxa. També combaten abusos mediambientals, governamentals, empresarials, socials, econòmics, bancaris, etc.
El darrer paquet d’operacions d’Anonymous ha estat anomenat The Plan, el Pla, i diuen que durarà aproximadament un any i estarà dividit en tres fases. La primera fase ja ha començat i consisteix en fer arribar el missatge, sumar adeptes i culturitzar la gent incentivant la recerca i el mètode autodidacte. Entre d’altres, Anonymous ens anima a fer-nos les següents preguntes i mirar de resoldre-les amb els mitjans que tenguem a l’abast:

  • D’on vénen la informació, les coses, l’energia i el menjar que consumeixes?
  • Com podem detectar el control i la censura moderna?
  • Com funciona l’economia mundial?
  • Quines són les majors corporacions i aquè es dediquen?
  • Quin són els problemes reals del món i els seus símptomes més clars?
Ja vaig dir que un dels objectius de Saltant la línia era precisament aquest, donar coses a conèixer, fer pensar a la gent i ajudar a que surti de la “ignomínia cultural i absurda“, així que aniré emprant aquest bloc com a quadern de bitàcola per compartir amb el món les meves pròpies indagacions sobre els temes que Anonymous ens suggereix. 
Per acabar, us convid a veure algun dels vídeos que es poden trobar a YouTube sobre el Pla.