Breu: que el Banc d’Aliments faci política

Escriuré una entrada breu, només una anècdota. Anit he anat al supermercat a comprar per sopar. A l’entrada hi havia quatre voluntaris del Banc d’Aliments que demanava que la gent compràs menjar i els ho donàs. D’entrada, els he dit que no, que jo era estudiant i que ja anava prou just de doblers. Quan he estat a la caixa he vist que demanaven llet, he tornat a rere i n’he agafat dos cartons.

Quan els he hagut passat caixa he anat cap a ells i els he donat la llet:

-Gràcies, moltes gràcies.

-De res. Però facin política, amb la caritat no basta -els he dit.

El voluntari que m’ha recollit els cartons ha quedat un moment parat abans de donar-me la raó i col·locar la llet dins una immensa capsa de cartó.

Una vegada explicada la història, vull senyalar un parell de punts que em criden l’atenció.

  • Per què el donatiu l’he de fer jo, que sóc un estudiant sense ingressos i amb poca beca, i no un multinacional del comerç detallista com Lidl, amb més de 9.000 tendes i 50.000 milions d’euros de facturació anual a tota Europa?
  • Per què he de pagar jo un, dos o tres euros, amb l’esforç que això em suposa, per comprar llet a preu de cost i no és Lidl qui la dóna a preu de cost?
  • Per què és el Banc d’Aliments, una entitat privada, i no l’Estat qui s’encarrega que tots els ciutadans tenguin menjar per viure?
  • Per què no és l’Estat qui obliga a Lidl, a altres grans empreses, a la banca i al gran capital a pagar, en forma d’imposts, el menjar que els més pobres necessiten?
  • No és la caritat, en última instància, un mecanisme pal·liatiu i inútil a llarg termini si no reduïm la desigualtat de forma efectiva?

Ovidis, creuers i monarques

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan la suor del que fem,
no l’eixuga el que rebem.
Mullem d’hora al qui ens la pren.

Aquest cèlebre fragment de la cançó “Tot explota pel cap o per la pota” del gran Ovidi Montllor  sembla la resposta perfecta a les declaracions de Sa Majestat la reina Sofia d’Espanyistan, princesa de Grècia i consort de Juanca I El Campetxano,  en la seva visita a la seu del banc d’aliments de Palma.  La descendent de la casa de Glücksburg (ho he hagut de cercar a la Viquipèdia) s’ha pogut reunir durant vint-i-cinc minuts amb el president d’aquesta entitat, don José Falcó, com ja han explicat tots els mitjans locals i estatals (aquí teniu la notícia a l’AraBalears i eldiario.es). Però per què dic que aquests versos d’Ovidi s’hi escauen tant per respondre a la reina? Idò perquè resulta que donya Sofia ha aprofitat la seva reunió amb Falcó per donar-li idees per a millorar la tasca del banc d’aliments. Concretament, la seva aportació ha consistit en proposar que els beneficiaris del banc d’aliments contactin amb els nombrosos creuers que atraquen al port de Palma perquè cedesquin el seu excedent de menjar a l’entitat. Dit d’una altra manera, la reina vol solucionar els problemes dels pobres amb la caritat dels rics. Com si volgués curar la fam amb molles quan, en realitat, la desigualtat i les seves conseqüències (com la fam) només poden guarir-se amb justícia social i polítiques d’igualtat. Per això mateix pens que la reina Sofia hauria de fer un esforço per entendre que si no anam més enllà del pa (dels creuers) i circ (del dolent) els ciutadans podem cansar-nos de les molles i, demanant el pa sencer, posar-la a ella i a tota la catefa de corruptes, estafadors i mentiders contra les cordes.