Podemos i els famosos

Pablo Iglesias, Jacobo Rivero i Fernando Romay FONT: Sputnik Basket Time

Pablo Iglesias, Jacobo Rivero i Fernando Romay FONT: Sputnik Basket Time

Ningú pot pretendre assaltar el poder polític en aquest país sense el suport, més o menys explícit, d’un grapat de cares públiques. Tot i que és cert que als personatges públics els costa pronunciar-se sobre política, cap dels dos principals partits espanyols ha sobreviscut mai sense el suport de certes personalitats visibles de l’esport, la cultura i la faràndula. Hi ha mil exemples: el romanç telefonicotelevisiu de Jorge Javier Vázquez amb Pedro Sánchez, els Bardem i Almodóvar amb el PSOE, Sabina fent el joc entre el PSOE i IU, Pignoise cantant als actes del PP, Guti celebrant la victòria de Rajoy al 2011… Sobren exemples (aquí i aquí en poden consultar alguns més).

Podemos ha irromput ara amb una potència inèdita, i sembla que s’està guanyant poc a poc el suport d’alguns “intel·lectuals orgànics”. Si bé al principi va tenir una rebuda tèbia, els sondejos a l’alça i l’expansió del fenomen ha afavorit gestos i el posicionaments de part del “famoseig” espanyol. El rellançament de La Tuerka, amb quatre programes setmanals enlloc d’un, ha atret a l’òrbita de Podemos algunes personalitats prou destacables. Si bé no totes han explicitat el seu suport, el fet de comparèixer parlant amigablement al canal dels chavistes-bolivarians-menja-nins ja és tot un gest. Pablo Iglesias ha entrevistat, de moment, a Jesús Cintora (presentador de Mañanas Cuatro), Cristina Almeida (advocada lligada a IU i al PSOE), Jorge Verstrynge i, atenció, a l’històric jugador de bàsquet gallec Fernando Romay. Aquesta última entrevista em va semblar interessant per diversos motius: Romay no forma part del món polític ni mediàtic, però ha tengut força presència a concursos com Mira Quién Baila.

Fora de les entrevistes de Pablo Iglesias, també va aparèixer en un programa de La Tuerka DF dedicat a cultura el cantant i actor Fran Perea. Sí, el de la guitarreta a Los Serrano. I no, tampoc va dir una paraula sobre Podemos, però no em digueu que si demà no haguéssiu de fer un partit polític no us agradaria que sortís als vostres espais. Fora de La Tuerka, la periodista Beatriz Montañez i el cantant Bertín Osborne varen mantenir una airada discussió sobre Podemos i (endevinau) Veneçuela. Si bé en aquesta ocassió Osborne va ser dur contra el partit de Pablo Iglesias, sembla que ara la cosa ha canviat i l’altre dia va declarar que comparteix “gairebé tot” el que defensa Podemos. També Joaquín Sabina, que va tenir una topada pública amb Juan Carlos Monedero, es va reconciliar davant milers d’aspectadors amb Pablo Iglesias al Salvados d’aquest diuemnge i va demanara Pablo Iglesias que “li guardi un lloc a les trinxeres de Podemos“.

En definitiva, està molt bé tenir enquestes i presència televisiva, però ara Podemos està donant una passa més: s’està normalitzant als ulls de tothom. Ja no són un “fenomen estrany” a unes europees que no li importen a ningú, ara són un partit més, amb qui gairebé tothom comparteix alguna cosa -almenys el diagnòstic- i que té opcions reals de Govern. Segurament, el fet que Sabina et demani lloc a la trinxera o que Bertín Osborne et compri la major part del discurs és poc important per als activistes i per als lefties convençuts, però és imprescindible per a donar una imatge de normalitat (de canvi, sí, però no d’escentricisme) i arribar a certes bosses de vot. Està molt bé que Galeano, Negri i Žižek, entre d’altres, et donin suport, però què voleu que us digui, jo preferesc a Osborne i Sabina.

Advertisements