Com sabeu, durant les vacances de Pasqua em vaig dedicar a parlar amb els quatre candidats a la batlia de sa Pobla. El fruit de les nostres entrevistes l’he maquetat en forma de revista, aquí la teniu.
Podeu descarregar el pdf de la revista en aquest enllaç. També el podeu veure sense descàrrega just aquí abaix.
Aquí teniu una de les possibles projeccions en base a l’enquesta publicada avui pel Diario de Mallorca que mostra com podria ser el Parlament de les Illes Balears després del maig. Si clicau aquí o sobre la imatge podreu accedir a més dades i veure, entre altres coses, les possibles coalicions i pactes per formar govern.
Clicau la imatge per a veure més dades. FONT: Diario de Mallorca
Ha mort en Tomeu Picornell. Ho he vist avui migdia a l’AraBalears, on escrivia. Aquestes quatre línies són, abans que res, per fer arribar el meu condol a la seva dona, als seus companys de l’Ara i del Sindicat de Periodistes i a tots els que el coneixíem i l’apreciàvem.
Amb quinze o setze anys vaig encalentir un grup d’amics per crear una cosa que s’anomenaria s’Eixam.cat (l’enllaç us durà a l’antic facebook, el web ja no existeix) i que va tenir nou mesos de vida, talment un embaràs. Eren l’inici del govern Bauzá i jo feia primer de batxillerat. Just després, en Tomeu i dos companys més, en Rafel Gallego i en Ferran Aguiló, varen impulsar Bloko.info. La cosa no va funcionar com molts hauríem volgut, però hi vàrem dedicar hores i ganes. Era, potser, massa revolucionari per aquells temps: es tractava d’un mitjà amb un corpus de notícies periòdic i seriós que produien ells tres i tota una sèrie de departaments o blokos on persones i entitats teníem un espai per fer el nostre mitjà. Doncs bé, en Tomeu Picornell va tenir la poca esma de fiar el primer bloko a un servidor. Em va fer anar una tarda a una oficina que tenien a Ciutat i, sense conèixer-me encara de res, m’ho va dir talment: “volem que estrenis Bloko. Si te fa ganes, seràs el conillet d’Índies”.
Avui que en Tomeu és mort no puc evitar recordar aquest episodi, que d’altra manera seria anecdòtic, amb més emoció que mai. En Tomeu Picornell era molt més que un periodista, va ser la primera persona que va confiar en jo per una cosa una mica seriosa, i això no li acabaré d’agrair mai. Era una analista lúcid i ple de sentit crític. Era una mirada prudent i certera cap a la realitat canviant. Era un referent que em dol haver perdut abans de tenir-lo de company.
Sit tibi terra levis, Tomeu. Una abraçada.
Saltant la línia 