Embulls politicoeconòmics, fam a Somàlia

Fa dies que veim i sentim pertot notícies sobre la greu crisi alimentària a l’Àfrica Nord-oriental, especialment a Somàlia. Tots els mitjans se’n fan ressò i parlen de xifres escandaloses i realment alarmants, com són els 29.000 infants morts de gana en tres mesos. Alguns s’entretenen a buscar culpables: el terrorisme islàmic, la sequera… És innegable que aquests fenomens contribueixen a agreujar la situació, però les causes reals del drama són, en base, unes altres.
La veritable culpa de la fam a Somàlia i als països veïnats, així com a molts altres indrets del món, és d’una sèrie de corporacions i entitats, entre les quals podem assenyalar un grapat de multinacionals al capdavant del comerç de productes d’alimentació bàsics, així com de materials i productes imprescindibles per al conreu (com les llavors), el govern d’Estats Units i el Banc Mundial.
Esther Vivas és una activista catalana i escriu un article al diari El País on parla dels motius reals de la fam que es pateix a Somàlia. Vivas asegura que “les causes de la fam són polítiques” i llança dues preguntes a l’aire “Qui controla els recursos naturals (terra, aigua, llavors) que permeten la producció de menjar? A qui beneficien les polítiques agrícoles i alimentàries?”. Tot seguit miraré de contestar-les, i ja sereu vosaltres qui llegiu amb atenció l’article de El País perquè de veres val la pena. Només un apunt, som 700 milions d’humans al món i es produeix menjar per mantenir-ne 12.000, tot i així, una de cada set persones viu en fam, deu milions d’aquestes, a la Banya d’Àfrica (és a dir, a Somàlia i els països veïnats).

¿Qui controla els recursos naturals (terra, aigua, llavors) que permeten la producció de menjar?
Bona part de les terres cultivables dels països del tercer món es troben en mans de grans multinacionals estrangeres. Això es deu, en gran part, a les pràctiques obscures del Banc Mundial, com relata John Perkins a aquest vídeo. Assegura que el BM propicia, entre altres malifetes, que els recursos naturals dels països més desfavorits caiguin en mans de les corporacions foranes explotadores i una petita elit local. De fet, si miram l’article sobre el Banc Mundial a la Viquipèdia, sobretot l’apartat de Crítiques, veurem què és i què fa realment aquesta entitat. De fet, ja ho canten Oprimits quan diuen allò de “desigualtats promogudes pes Banc Mundial”, sort, encara, que ens donen la solució en el proper vers; “organitza una revolta in-ter-na-cio-nal”.


Tornant als recursos naturals… Aquest article enumera deu raons que disparen el preu dels aliments i, per tant, provoca la crisi alimentària. Parau esment als punts 1, 6, 7 i 8, és a dir:

  • 1- El control oligopòlic. Està ben clar. Com que un grapat d’empreses controlen més del 90%, la seva influència sobre el preu dels aliments molta i molt directa. 
  • 6 i 7- Les privatitzacions i les polítiques ambientals, de sanitat i de patents. És el que explica Perkins. El BM endeuta els països per a forçar-los a privatitzar sectors i, d’aquesta manera, propicien l’enriquiment de les grans corporacions. Sobre les polítiques ambientals, de sanitat i de patents en podríem parlar in eternum. És tot bastant interessant però molt mal de desenvolupar. Per això, us recoman un llibre: Protozous Insubmisos, d’Araceli Caballero. 
  • 8-La regla de l’Organització Mundial del Comerç que imposa que els aliments siguin tractats com a mers productes de mercat, regits únicament pels valors bursàtils i els poder econòmics. A més, la globalització de la indústria alimentària (en bona part propiciada, també, per l’oligopoli del punt 1) fa que els preus del productes bàsics fluctuïn de la mateixa manera a tot el món, i, per tant, que a les economies menys desenvolupades ho tenguin més difícil per assumir els costs. A més, en tot aquest embull hi entra l’especulació sobre el preu dels aliments: una gran part de les transaccions comercials amb aliments a nivell mundial són simplement especulatives i, per tant, no fan més que engreixar el preu dels aliments. 
Un altre tema bastant complex són els transgènics, només a l’abast, ara ja sí que ben rotundament, de les grans corporacions que provoquen degradació mediambiental, sobreexplotació a causa de ser totalment inaccessible als petits pagesos i desequilibris en els preus. La influència de l’ús dels cultius per a la fabricació de biocombustible també suposa un gran problema, i aquí entren altres multinacionals tan o més pirates que les alimentàries, les petrolieres. 

A qui beneficien les polítiques agrícoles i alimentàries?
Comprovat en mans de qui i per què està el control sobre els recursos naturals que permeten la producció de menjar, és una obvietat a qui beneficien. No hi ha volta de fulla, a les multinacionals i als seus sequaços, elits locals i Banc Mundial. Què són, però, les grans corporacions de les que parlam? És difícil posar cara i nom perquè realment és un tema obscur, però podem dir que Monsanto és la major empresa dedicada a aquests embulls. Amb seu a Sant Louis, Missouri, aquesta gent tot això de liar-la parda amb les vides i la salut de la població mundial li ve d’enrere. Els atemptats a la salut pública d’aquesta empresa són innumerables. Podem parlar, per exemple, del famós agent taronja, l’herbicida culpable de que milers (o milions, no ho sabem) de vietnamites pateixin càncer i altres malalties i malformacions. Hi ha també un llibre i un documental (disponible al Youtube sencer i en castellà aquí) titulats “El món segons Monsanto” on es mostren algunes de les malifetes d’aquesta companyia. Per acabar de parlar d’aquests impresentables, us convid a visitar la pàgina web de Monsanto a l’Estats espanyol. Hi trobareu una dosi de falsedat i doble moral totalment insuperable. 

Vet aquí un parell d’articles per si us ha interessat el tema. Però vaja, a Internet hi ha molta cosa:

Des de Saltant la línia, i ara sí que acab, deman la deportació a Sibèria de tots els malparits que permeten i propicien que 29.000 infants morin de fam en tres mesos mirant només els seus interessos econòmics.
Advertisements

El Pla d’Anonymous

POST EN CASTELLANO AQUÍ

Anonymous és una comunitat virtual que no respon a cap patró d’organització preestablert, no pertany a cap organització o entitat, no té líder, no disposa d’un canals interns clarament establerts i fonamenta el seu funcionament en el concepte de hive mind o ment d’eixam, és a dir, un grup de persones pensant com una de sola, una mentalitat col·lectiva que actua amb grup i amb una organització totalment horitzontal. Aquesta comunitat de hacktivistes  té llums i ombres pràcticament a parts iguals. Han solucionat casos de maltracte animal i ciber-assatjament, han defensat a ultrança la llibertat, han combatut la censura, han trobat infiltrats i traïdors entre els seus, han robat informació confidencial, han estat perseguits i detinguts a diferents països del món (entre ells, l’Estat espanyol), han col·lapsat pàgines de governs, bancs i altres institucions… 

Anonymous s’organitza amb operacions. Qualsevol que entri en els canals Anonymous (un bloc, els xats, les diferents webs, els documents col·lectius, etc.) pot fer una proposta per posar en marxa o col·laborar en les que ja existeixen a fi de difondre-les, canviar-les o millorar-les. 
Les principals reivindicacions d’Anonymous és la llibertat d’expressió i la privacitat a la Xarxa. També combaten abusos mediambientals, governamentals, empresarials, socials, econòmics, bancaris, etc.
El darrer paquet d’operacions d’Anonymous ha estat anomenat The Plan, el Pla, i diuen que durarà aproximadament un any i estarà dividit en tres fases. La primera fase ja ha començat i consisteix en fer arribar el missatge, sumar adeptes i culturitzar la gent incentivant la recerca i el mètode autodidacte. Entre d’altres, Anonymous ens anima a fer-nos les següents preguntes i mirar de resoldre-les amb els mitjans que tenguem a l’abast:

  • D’on vénen la informació, les coses, l’energia i el menjar que consumeixes?
  • Com podem detectar el control i la censura moderna?
  • Com funciona l’economia mundial?
  • Quines són les majors corporacions i aquè es dediquen?
  • Quin són els problemes reals del món i els seus símptomes més clars?
Ja vaig dir que un dels objectius de Saltant la línia era precisament aquest, donar coses a conèixer, fer pensar a la gent i ajudar a que surti de la “ignomínia cultural i absurda“, així que aniré emprant aquest bloc com a quadern de bitàcola per compartir amb el món les meves pròpies indagacions sobre els temes que Anonymous ens suggereix. 
Per acabar, us convid a veure algun dels vídeos que es poden trobar a YouTube sobre el Pla.