“Volen convertir la nostra zona de gatera en un passeig de luxe”

El bloc Desde Merkeland (féu clic per accedir a l’entrada original), que parla de com veu Espanya la premsa germànica, tracta la polèmica sorgida a Ciutat, on els turistes i la premsa alemanys s’oposen a l’embelliment del Platja de Palma que l’hauria de convertir en una zona més exclusiva (més “chic”) per atreure turisme de més qualitat (que gasti més, vaja). Els turistes alemanys “tradicionals”, gairebé autòctons, reivindiquen la seva “zona de gatera” i “la imatge dels poals de sangria a la platja”. Senyal que el “dret a agafar una bona meula” deu ser un dret inalienable de tot ciutadà comunitari reconegut als tractats europeus de Maastricht i Roma.

El cas és curiós perquè mostra un procés de gentrificació/elitització/turistificació o no-sé-molt-bé-què contra els turistes (“pobres”, en aquest cas) que són qui habitualment els posen en marxa. El que desgraciadament no és tan curiós pel fet de no ser cap novetat és aquesta mentalitat colonitzadora alemanya cap a les illes, com si els poder públics autòctons no poguessin fer el que creuen més convenient pels ciutadans i haguessin de servir els seus interessos (cutres i incívics, a més). I per mostra, un botó:

Advertisements

Gentrificació: l’ús del sòl contra les classes populars

La gentrificació és un procés de transformació urbana pel qual l’encariment del sòl i altres factors desplacen les classes populars dels seus barris d’origen, que passen a ser ocupats per classes mitjanes o altes. La paraula deriva de l’anglicisme gentrification, que alhora deriva de gentry,  ‘noblesa’. Així doncs, també es podria traduir gentrificació com a ‘ennobliment’.

Els processos de transformació social, econòmica, urbana i humana d’un barri que suposa la gentrificació poden dividir-se en tres fases: naixement, abandó i revaloració. En la primera etapa, una zona normalment cèntrica és abandonada per la burgesia, que cerca espais amples i agradables als ravals i altres zones suburbanes. Així doncs, aquest espai esdevé una zona obrera. Llavors, pateix massificació i pobresa que la col·lapsen i la degraden. Endemés, la demanda d’habitatge i la manca de possibilitats econòmiques de les classes populars dificulta l’accés a una vivenda digne, fet que es resol amb el lloguer o la compra de vivendes precàries en una espècie de xabolisme vertical. Continue reading