Manifest anti-anti-revetlers 1.0

Aquest és el primer esborrany d’un manifest pro-revetles i anti-anti-revetlers. Tothom està convidat a demanar que s’afegesquin o es modifiquin coses. Estau convidats a fer les vostres suggerències deixant un comentari en aquesta entrada i jo ho aniré modificant. Si vols, pots fer-lo córrer per les xarxes i mostrar-lo als teus amics. Gràcies, visquen les revetles i visca Mallorca!

No volem quillos a les verbenes. És cert. Però tampoc hi volem pijos de Ciutat, ni macrobotellades brutes i incíviques. Els quillos són un problema -el principal problema-, però en tenim més.Ni vodka vermell (què feis, tio?), ni “aónde ‘tá la plasa?“, ni “aki toos son mayorquines” (què esperaves, imbècil?), ni beneitures d’aquestes. Les revetles sobreviuran i mantendran la seva essència si nosaltres ens en cuidam de ser autèntics revetlers i de fer valer l’esperit de les verbenes. La festa és,  en primer lloc i,  ja després, per tots aquells que hi acudim per celebrar la festa entenent-la, respectant-la i mantenint-ne l’essència.Els revetlers hem partit moltes baixes. Des de sa Pobla fins a Biniali, moltes verbenes que s’han massificat han degenerat i han hagut d’acabar desapareixent. Som a Mallorca i volem celebrar festes mallorquines, divertides i boges, però tranquil·les. Volem mantenir la tradició -enriquint-la si cal, però la volem mantenir-.

Quillo, no te volem.

Pijo, torna-te’n a Palma.

Llonguet perdut, troba’t o torna-te’n.

Jove de la Part Forana, sigues respectuós amb el poble que visites. Li deus la festa, que és seva i te la deixa.

Mallorquins i mallorquines, feis poble. Siau qui sou.

quillos verebenes

Imatge: pàgina de Facebook “No volem killos a ses verbenes!!!”

Advertisements

30 thoughts on “Manifest anti-anti-revetlers 1.0

  1. Jovenea de Mallorca. Tenim una tasca, és dura, ho sabem. Però, de cada vegada les revetles van perdent la seva essència. Ja no tenim Balangueres o Sor Tomasses, sino Don Omares i Pajaritos por el Aire (es padrí, o cuolque jove caçador ja els matara als ocells). Les revetles estàn patint una alienació. Aquesta, per desgràcia, ja no és només cultural, sino també d’identitat. On s’ha vist mai que els pollençins hagin de demanar silenci quan sona l’Auborada?! Per que mirau amb ulls d’incertesa als vileros que van vestits amb les seves indumentàries tradicionals?! Això és Mallorca per l’amor de Déu! No renunciam al progrés, no rebutjam lo extern, no volem Ron Negrita amb Coca-Cola! Volem es nostres mesclats, ses nostres pomades i sentir que es poble on som ens acull amb els braços oberts per que, independentment del poble on venguis, has de respectar la tradició, participa d’ella i garantitza que la gent del poble on et trobes la visqui igual que tu. Les revetles no moriran si ens organitzam, a nivell mental, i feim sentir com a extranys a aquells que ens ho fan sentir a nosaltres. Per que a ca nostra, no som extrangers. Som forans, som revetlers i vos asseguram que les germanies no seran res si arriba sa guerra!!!

    • Molt d’acord en gairebé tot. Crec que inclouré una part del teu comentari de manera pràcticament literal en el manifest, tot i que t’hauré de suprimir les al·lusions bèl·liques. Gràcies per participar, remena el manifest!

  2. Estic prou d’acord amb tot, però: Opín que llonguet és un gentilici (amistós-ofensiu) cap a n’es mallorquí que ha nascut a Palma, que és tan mallorquí com es de sa Part Forana. Quillos n’hi ha per tot, a Ciutat i a pobles. Pijos també. Festes per pijos n’hi ha fonamentalment a Palma, per tant, canviaria “Pijo, torna-te’n a Palma” per “Pijo, ves-te’n a Marítim” i suprimiria “Llonguet perdut, troba’t o torna-te’n.”.

  3. “El orgullo más barato es el orgullo nacional, que delata en quien lo siente la ausencia de cualidades individuales”.

    • “Mallorquins, siau qui sou” -Guillem d’Efak, un home amb prou qualitats individuals 😉

      • Podriem citar 300 persones més però aquí sa meva pregunta és; què fa que jo, per ser mallorquina, tengui una essència determinada? Haver nascut PER ATZAR dins unes fronteres establertes per consens, és a dir, inventades a posteriori, no naturals? Això dóna dret a decidir qui és digne d’anar a UNA FESTA? És que és un doi com una casa… I ara una pregunta molt més radical (radical en es sentit de “anar a s’arrel”) que m’agradaria que me contestessis: qui o qué som es mallorquins?

      • M’agrada la reflexió però no la compartesc. Per ser mallorquina no tens absolutament res de diferent d’un senyor de Cuenca o d’una senyora del Burundi. Això sí, pot passar, i és un fet social i cultural que passa, que per mor d’unes tradicions, uns costums, una història i tota una altra sèrie de qüestions un grup de persones nades o surades allà mateix s’identifiquin amb un tarannà i un sentiment comú que, en ser fruit principalment d’una història i una tradició que li venen dades, és totalment a priori per a cada individu en concret. Tanmateix, aquest individu, si vol, pot decidir no identificar-se amb tot això que t’he dit o ser induït a no fer-ho i en cap cas això el fa pitjor o menys humà que un altre, però sí menys propi d’aquell entorn.

        I pel que fa a la pregunta radical sobre ser mallorquí, ser mallorquí no és altra cosa que haver nascut o conviscut a Mallorca temps abastament com per identificar-se de gust amb tot això que he enumerat abans d’un tipus de societat i de cultura, una història, una tradició, etc.

      • Sí que és un fet això que dius des costums i ses tradicions però per res són un a priori de s’home precisament perquè són algo donat i ni tan sols ha de ser necessàriament adquirit (a més a més, són una creació nostra i conseqüentment contingents). Tot això sense comptar amb d’on i per què va sorgir històricament aquest sentiment comú des que xerres…
        En definitiva, sa meva reflexió, des d’un punt de vista podriem dir que bastant vitalista, és que no té sentit fer sa pròpia vida d’un atenent-se a unes “raons” exteriors (costums, tradicions, història, etc.) que sí que formen part de s’individu, però de sa mateixa manera que ho fa s’anglès si s’aprèn. És un error pensar que aquests accidents mos identifiquen essecialment, si és que és possible una identificació essencial.
        Pot ser m’he desviat massa de’s tema però això és lo que venia a dir amb lo de “ausencia de cualidades individuales” quan vaig citar en Goethe.

  4. Eei, aquí hi ha qualque cosa que fa un poc de pessigolles de ses que no fan rialles. Jo som d’aquelles “llonguetes perdudes” que duen ulleres de pasta, jeuen a es parc de la mar i altres tòpics que, al cap i a la fi, resulten més graciosos que res, i no m’he sentit ofesa ni molt manco en veure es manifest. Però per ventura qualque llonguet perdut d’ulleres de pasta, de parc de la mar i de fotos d’instagram a qui li sàpiga tant de greu com a mi -i com a es signants de sa part forana que hi puguin estar d’acord- que ses revetles no funcionin com haurien de funcionar, se veu privat de poder defensar aquestes línies en concret perquè hi ha una retxeta que l’encasella com un anti-revetler.

    Supòs que continuar no tendria molt de sentit si aquest manifest no fos més que un article original; vull dir que, si no fos més que una denúncia personal en forma de manifest, que jo hi aportàs qualque matís seria un doi. Però bé, que si això ha de ser certament una crida per a recuperar una essència revetlera, m’hi vull posar, perquè m’agrada sa idea, però per ventura amb un enfocament diferent tendria més efecte.

    Crec que allò que falla són aquestes tres frases curtetes des final que ataquen col·lectius directament. No vull dir que hagi de ser tot més neutre. De fet, es cos de s’article el trob prou divertit, àcid i alhora coherent; però crec que, amb quatre paraules, treure killos, pijos i llonguets perduts desmunta sa validesa des principi. Sí, és un principi que pega qualque pessigada de monja a aquells qui desvirtuen ses revetles, però amb elegància. Si, per acabar, com nins petits que discuteixen, ho simplificam en tres esperonades directes, més que demostrar que realment se vol recuperar allò perdut, sembla com si tot plegat fos, només, un atac a es qui han corromput s’essència de sa festa mallorquina. I, de fet, conec qualque pijo de Rayban i camisa desembotonada que s’apuntaria a ses paraules aquestes si, justament, no formàs part de s’article i se’l citàs com un des culpables. I conec també qualque llonguet des de Vodka vermell que estimen igualment sa part més guapa de sa festa. I no en conec cap, però per ventura hi ha qualque possibilitat que un killo des qui duen un rosari pes coll tiri es tassons de litre a es fems i no posi sa música des cotxe forta a qualsevol aparcament proper a sa plaça.

    Vull dir que s’hi veu una petjada molt forta de s’autor. Perquè està inclòs a sa frase més guapa, més respectuosa i més llarga des quatre col·lectius que surten citats. Jo deman, com a “llongueta perduda”, que aquest “jove de sa part forana” faci un esforç per fer un retoc a aquest final per poder-me unir a es manifest i perquè, de fet, aquest pugui tenir s’efecte que bé podria aconseguir si no hi hagués aquesta esfondrada de validesa amb aquestes punyidetes que he dit.

    • Si tu mateixa t’hi sents, no hi veig es problema.
      Lo que no pot ser es que allà on s’ha de donar opinió es vulgui quedar bé davant tothom!

    • Estic molt d’acord amb tu. Acceptaries la modificació que proposa en Llonguet (suprimir això de “llonguets” i enviar els pijos al Marítim, està més amunt)?

      A part d’això, voldria aclarir que és ver que és error meu, però que llonguet perdut no vol dir “rematadament llonguet” si no “llonguet que ha arribat a una verbena d’un poble on no coneix la tradició però que no té cap intenció de desvirtuar-la, sinó purament de passar-s’ho bé”. Volia dir “perdut” en aquest sentit. Clarament és una errada meva perquè l’altra interpretació és més lògica i fàcil i ho hauré de corregir. Gràcies per totes les aportacions.

      • Ribasvilanova, crec que sa teva definició de llonguet perdut és sa més correcte que he sentit mai.
        És curiós que a una illa tan petita, la separació entre la ciutat i la part forana sigui tan exuberant. Me pareix indignant que la gent de ciutat s’enrigui de la gent de poble ( faig una generalització, qui no s’hi senti al·ludit no fa falta ho digui, es que si ho faci que hem rebati amb arguments) per que són “poblerinos” i tots són de ” la puebla” i xerren mallorquín i pareix que per a alguns ciutadans el món civilitzat acaba a Alcampo! Endeu, en s’estiu quan arriben ses verbenes Palma se buida i es pobles s’omplen, i es respecte, en algunes ocasions es perd.

  5. Tractant-se d’un manifest que proclama -o vol proclamar- el civisme, al meu parer, hi ha incloses algunes sentències molt absolutes i un xic excloents i generalitzadores.

    – “Quillo, no te volem.”. Primer de tot, hauriem de posar-nos d’acord en establir una definició universalment vàlida per tots els mallorquins de “quillo”. Per què un “quillo” és considerat com a tal? Per les seves aparences, o per les seves accions? O per la barreja d’ambdues coses? A priori només pots saber si algú és quillo o no per les seves aparences. Això vol dir, seguint la teva proposició, que hauríem d’excloure totalment un “quillo” d’una revetla només pel fet de dur cadenes d’or i arracades, i, en canvi, haríem de dir: “passau, passau!”, a tots els mallorquins de la Part Forana, que només pel simple fet de ser mallorquí d’arrel ja s’exclou completament la possibilitat de que pugui tenir una actitud incívica a la revetla, únicament amb el següent avís es pretén que tots els joves de la Part Forana siguin respectuosos amb la festa: “Jove de la Part Forana, sigues respectuós amb el poble que visites. Li deus la festa, que és seva i te la deixa.”, mentre que als quillos se’ls exclou directament: Quillo, no te volem.
    Diuen en bon mallorquí que no hi ha més cec que el qui no hi vol veure dos pams més enllà del seu nas, i crec que aquest manifest té una miopia avançada. En un passatge del text, si no vaig equivocat, em sembla que afirma que “els quillos són el principal problema”. Anam bé si ens pensem i repensem que els quillos són el principal problema. Milions de bregues revetleres he vistes, i han estat mallorquins contra mallorquins. El que passa és que quan ho fan els “quillos” la cosa té més ressò.

    La meva crítica no va dirigida cap a l’objectiu de la redacció, que és un objectiu molt pulcre i generós -i a la vegada utòpic-, sinó cap al mètode. No em puc introduïr dins el cervell que siguem tan pocànimes d’atribuïr els problemes de les nostres revetles exclusivament als quillos.
    El mètode que critic proclama i fa una petició pública al respecte i al civisme, però és al mateix temps un poc arrogant i irrespectuós:
    “Però tampoc hi volem pijos de Ciutat, ni macrobotellades brutes i incíviques. Els quillos són un problema -el principal problema-, però en tenim més.Ni vodka vermell (què feis, tio?), ni “aónde ‘tá la plasa?“, ni “aki toos son mayorquines” (què esperaves, imbècil?), ni beneitures d’aquestes.”

    Però això no és tot. El manifest que proclama l’etern civisme també dóna branca als “pijos” i als “llonguets”. I això sí que no ho puc entendre. Això ja és pur vici. Molts mallorquins van a Menorca a les festes de Sant Joan, col·lapsen la festa LOCAL, col·lapsen el panorama, col·lapsen l’illa, ho col·lapsen tot. Però al cap i a la fi, és igual, som mallorquins, no?

    Afectuosament.

    • Després d’aquesta argumentació tan ben travada, hauré de replantejar per força una reestructuració important del manifest. Gràcies Tomeu, i gràcies per signar amb el teu nom de bon de veres!

  6. D’altra banda, vull deixar clar que combreg amb moltes coses qe has apuntat a la redacció, però crec que s’ha realitzat un atac gratuït contra alguns col·lectius socials, i, al meu criteri, és una falta inadmissible en un manifest que propugna el civisme i la convivència popular.

  7. Article feixista ple de tòpics, estàs carregat d’autoodi.

    • Tot i que crec que aquest article té qualque patinada (un llonguet és tan mallorquí si ho vol, com un que viu al Born de Palma) no crec en absolut que sigui un article feixista, i molt manco carregat d’autoodi. És a dir, és carregat d’un sentiment propi d’estima i protector (els temps que corren només fan incentivar aquest autoproteccionisme). Més que autoodi, i és clarament un crit a s’autoestima de tots els mallorquins que estimem la tradició, i un crit d’ajuda perquè no és perdi aquesta essència, o inclús diria per recuperar-la, perquè s’ha perduda.

    • Els tòpics els veig. L’autoodi crec que no. No entraré a valorar la qualificació de feixista, perquè els que veuen feixistes, nazis i ETAs pertot són uns altres. Sigui com sigui, no has aportat molt, mira la resta de comentaris.

  8. Crec que aquest esborrany està ple de tòpics; i no vol dir que tohom sigui igual. Personalment, els quillos no m’agraden, però ens deixam endur per uns tòpics que, tanmateix sempre hi han estat i hi seran, però no vol dir que tots els quillos desbaratin la verbena o la facin malbé. Estic molt d’acord que es vulgui reivindicar la cultura mallorquina i la nostra tradició i que hi ha d’haver un esperit revetler per a cada verbena, però crec que el més important és que ni un quillo, ni un “pijo de palma com dius”, ni un de poble, no importa qui sigui, espatlli o faci malbé la verbena amb comportaments inapropiats o que puguin molestar als altres.
    M’agradaria matisar que, aquestes darreres frases de l’esborrany no m’han agradat. Jo sóc de Palma i tornam amb els tòpics que els de Palma són els pijos. En primer s’ha de tenir clar que cadascú és un món i és diferent i, en segon lloc, què passa amb els pijos? No tenen el mateix dret a anar a una verbena i passar-s’ho bé respectant les normes? Com qualsevol altra persona? Basta ja de generalitzar, el més important és respectar les normes, crear un bon clima i fer el millor de tot, que és passar-s’ho bé i gaudir de cada verbena.

  9. Voleu dir que per ser de Palma no podem sortir de ciutat i venir a les festes d’altres pobles? Quillos els veig jo per Sa Pobla, Inca, Llucmajor … i sobretot Palma, evidentment som més de 400.000 persones i EVIDENTMENT sempre tindrem més pijos / quillos que qualsevol altre lloc de l’illa No cal tenir moltes llums per entendre-ho.

    De la mateixa manera podríem nosaltres (o els marratxiners) queixar-nos quan tota la gent dels pobles baixa a fer les seves compres als nostres centres comercials o els nostres cinemes a veure pel · lícules i es formen súper cues. Ja n’hi ha prou amb la gent que som a Palma com perquè baixin també les persones dels pobles a “massificar” (com vosaltres dieu) encara més.

    Els meus amics d’Inca i Llucmajor vénen durant tot l’hivern a sortir pel passeig marítim i mai els a insinuat NINGÚ que no vinguin perquè així hagi més lloc per aparcar ni tonteries ….

    Estic d’acord que no s’han de fer tonteries en les revetlles però caldria veure si són només els que vénen de fora.

    A partir d’ara la gent de Alarò, Sa Pobla, Inca, Biniali que no s’acostin a ses platjes? Si no en tenen que es fotin? Quins dois s’han de lletgir….

    • hola bon dia a tots , no se molt be com expresar el que sent, jo he viscut tota sa meva vida a palma i estic orgullosa de que sigui aixi i fa cosa de 7 anys que visc a un poble, he de reconeixer que ha canviat sa meva vida i sa meva manera de veure ses coses, a vegades sa gent no respecta ses festes o ses costums per ignorancia i vos podria contar molts d exemples: possam sa musica forta sense pensar que molestam perque no coneixem es veinats o perque tothom ho fa i ningu mai ens ha fet caure amb el fet de que molestam. aparcam davant d una portassa sense vado perque tothom o fa i tothom te vado i no pensa que ens pobles sa gent no paga vados i feim el mateix. feim botellon perque a palma es una barbaridad el que ens demanen per beure i no pensam que q nes pobles sigui tan barato mai pensam amb s altre ja que palma es molt grossa i ses consecuensies del que feim no ho veim desde que som a nes poble sa meva visio de ses coses ha canviat molt i ara entenc moltes de ses coses que feis quan vivia a palma ni les sabia ni les posava amb dubte quan vaig venir a nes poble vaig comensar a coneixer ses costums i no les entenia i ara que me sent integrada amb voltros les conec. les entenc i les respect pero a vegades donam per fet ses coses i no es aixi

  10. I els que som de Palma i no som ni “killos” ni “pijos”? Hem fa molta gràcia això perqué per Sineu n’està plé de killos!

    Es com dir que no volem gent d’es pobles per Palma.
    Amb aquesta actitut es demostra tot!

  11. Això és molt però que molt penós. Per què no poden venir “pijos” ni “quillos”? Perque a tu no t’agraden? A ells potser que no els hi agradis tu. Tens més raó tu que ells? Te creus superior? Decideixes tu on, quan i qui pot anar a un lloc? Si a tu no t’agraden ses verbenes, no hi vagis, perque si pretens treure sa gent que no t’agrada, estàs ben arreglat

    PD: No som ni “pijo” ni “quillo”

  12. El manifest només deixà al descobert que hi ha moltes realitats a Mallorca. Segons la meva opinió, no hauriem d’expulsar a algú de les festes nomes perque ens pareix que no hi encaixa, si no que ens hauriem desforçar en integrar-lo i fer-li un lloc en la societat. Frases del tipo “aquçi toos son mallorquines” provenen de la pura ignorància del que és la nostra societat, i aquesta ignorància és el que s’ha de corregir.

  13. Me fa graci tot això, jo he nascut a Palma i sóc mallorquí, m’agrada anar a marítim, i a part de beure pomade també bec ron amb coca-cola, i quin problema hi ha? Que pasa, em prohibireu anar a ses verbenes des pobles per això?

  14. Pingback: Saltant la línia | Manifest anti-anti-revetlers 2.0

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s