L’aportació del 15M o les noves formes de mobilització

Ahir mateix es complia el segon aniversari de la històrica manifestació del 15 de maig de 2011 convocada per la plataforma Democracia Real Ya. Una manifestació que portà a les principals ciutats espanyoles el lema “No som mercaderies en mans de polítics i banquers” i que acabà convertint-se en un moviment transversal d’ocupació de places públiques, resistència pacífica i gran notorietat mediàtica. Però què va fer, què va aconseguir, en realitat el 15M?

En primer lloc, en el pla polític i social el 15M va obrir tres grans debats: el bipartidisme, la responsabilitat de les caixes i bancs i el qüestionament del capitalisme. És a dir, per una banda és va focalitzar la responsabilitat de la crisi actual en els bancs i els dos grans partits que han governat l’Estat de la Transició ençà i, per altra, es provocà una tímida reflexió sobre “el sistema”. Aquestes reivindicacions, incipients aleshores, s’han convertit avui en dia en temes clau del debat polític, mediàtic i social. Difícilment s’entén la importància d’aquests dos debats en l’actualitat sense el toc d’atenció que suposà el 15M.

El 15M a Mallorca. El Rei en Jaume amb la bandera d’Islàndia i la màscara d’Anonymous. FOTO: anieto2k

En segon lloc, però, el 15M va aportar molt més que una crida d’atenció generalitzada i concreta, el 15M va suposar una nova forma d’organització pròpia de la generació que el protagonitzà. Hem de recordar que els orígens del moviment indignat els trobam en la resposta de la xarxa a una legislació que li anava en contra, el moviment #nolesvotes. Això no ho dic jo, ho apuntava David Bravo en un debat sobre de la Llei Sinde a RNE i, a més, els analistes del 15M han destacat que el 31% dels usuaris que tuitaren sobre l’#spanishrevolution ja havien

utilitzat l’etiqueta #nolesvotes. Vol dir això que el mèrit de tot aquest moviment és de la senyora Sinde? No, ni molt menys. Però sí que per oposició a la seva llei sorgí una manera de fer i d’organitzar-se que s’està imposant en els moviments socials i que és completament diferent de la lluita tradicional en partits i sindicats. El 15M creixé sobre la infraestructura tecnologia (l’organització en xarxes) i la base social que havia construit #nolesvotes i adoptà la seva descentralització (tant geogràfica, com temàtica).

El gran canvi, la gran aportació, l’abans i el després dels indignats no és cap de les seves reivindicacions, ni el ressó que obtingueren, ni els moviments germans que aparegueren en altres països, ni tan sols els projectes que en són deixebles: la gran fita del 15M ha estat canviar de manera radical l’organització política i social de base translladant-hi els principis de l’ètica hacker (col·laboració desinteressada, interdisciplinarietat, organització horitzontal, integració en xarxa). D’aquesta manera, les protestes socials s’han convertit en fets radicalment diferent a les grans manifestacions i han adoptat un format més petit, més variat, més concret (tot i que sembli paradoxal) i més descentralitzat: és el cas de les protestes anti-desnonaments de la PAH, dels ‘escraches’ o del recent #toqueabankia.

Alguns ho han anomenat les mobilitzacions P2P, és a dir, l’establiment d’una estructura social de base dispersa, difosa, basada en la col·laboració voluntària molts de pics espontània, amb una gran capacitat d’adaptació i amb multiples aparences i formats, una forta estructura i presència en xarxes. És un canvi radical des de la perspectiva de l’organització ciutadana perquè acaba amb les formes tradicionals de mobilització social, des de les protestes sindicals a les iniciatives legislatives populars (o almenys obliga a revisar-les).

En altres paraules, el 15M no ha canviat el fons: la política segueix sent el que era. Ha canviat la forma de protestar.

Advertisements

One thought on “L’aportació del 15M o les noves formes de mobilització

  1. Jaume, t'has oblidat de la quantitat de plataformes locals que estan fent una feinada per tota Espanya. Treu-li importància a n'Ada Colau que fins ara L'Observatori DESC havia cobrat de sa Generalitatde Catalunya uns 13 milions d'euros.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s