Els populismes són els pares

Quan un nin o una nina petita descobreix que els Reis no existeixen (els Reis Mags, s’entén, els altres encara sí), que són els pares, sol ser un trauma important. Normalment la cosa comença amb una sospita: com és que els Reis surten per la tele i a la meva cituat alhora, com és que els pares no em deixen obrir l’armari a principis de gener, com és que de cop i volta tots els anuncis són de juguetes… Fins que finalment, de manera més o manco autònoma i més o manco natural s’arriba a la conclusió de que els Reis Mags no existeixen, de que són els pares.

Amb el populisme passa una cosa semblant. De tot d’una, ens diuen que tot i tothom és populista: l’anterior Pla Estatal de Vivenda, el govern del Perú que nacionalitza Repsol, la política de Zapatero i Beppe Grillo i el M5S. Però no només això, sinó que també és populista, per exemple, la dreta antiislàmica i la política econòmica i fiscal d’Obama. En definitiva, populista és tot allò que no agrada a qui escriu l’article.

Tal vegada per això pugui ser útil anar als diccionaris, a veure què és populista i què no. Segons la RAE, “populismo” no existeix i “populista” és “perteneciente o relativo al pueblo” fet que, en política, no està gens malament. En català la cosa canvia una mica, atès que el “populisme” pot ser un “corrent ideològic, polític, etc., que vol defensar els interessos i les aspiracions del poble” i, per tant, ho hauríem de ser tots; o pot ser l’”aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici”. És curiós com, en la nostra llengua, un accepció gairebé contradiu l’altra.

Així doncs, què és el populisme? Costa de creure que Libertad Digital qualificàs Zapatero de ser “perteneciente o relativo al pueblo”, així que el significat d’aquest mot queda de nou en entredit. Més que als diccionaris, per tant, intentaré recòrrer al gran Sampedro, que va dir això: “Tanmateix, com va dir el gran Sampedro (l’enyorarem molt), “el sufijo ‘ismo’ implica un uso abusivo. Por ejemplo, se dice que un señor es oportuno porque llega en el buen momento, pero cuando hablamos deoportunismo ya hay un sentido peyorativo. Lo paternal es un ambiente encantador, mientras que paternalismo es un abuso de la fuerza de ser padre. El capitalismo es el abuso de quienes tienen el capital”, així que tal vegada puguem infereir que el populisme seria un abús del poble per a assolir uns fins. Tanmateix, “populista”, si un dia va significar qualque cosa, avui ja és una paraula tan desgastada que no val la pena intentar recuperar. El que sí estaria bé fer és aprendre a atacar els adversaris polítics o ideològics amb arguments més contundents que el del populisme, sobretot per no caure en el populisme. Dixit.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s