L’espai polític del jovent i la mort de la cultura de la Transició

Les coses canvien més ràpid del que som capaços d’entendre i fins i tot de percebre. Avui en dia, els mecanismes de participació democràtica i les institucions que promogué la Transició i que han regit la política espanyola fins ara no serveixen, estan desprestigiats i/o són insuficients. L’enorme poder dels partits, la falta de democràcia interna, el sistema electoral i, sobretot, els mamuts que els controlen impedeixen que aquests servesquin com a eina de transformació política i social. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, perden afiliats  i credibilitat cada dia que passa. A més, necessiten una profunda renovació, sobretot si tenim en compte que els seus dirigents duen dècades ocupant el mateix seient.

Així doncs, què li queda a la generació que no ha viscut el moment clau de la Transició ni se sent filla del seu llegat de consens, ordre i participació política mitjançant aquests organismes enormes i poderosíssims anomenats partits polítics? Hem perdut els joves l’interès en la política o la desafecció i la manca de credibilitat actuals tenen una explicació diferents? Quin és, en definitiva, l’espai polític dels joves? Com participam?

Si ens hem de regir per l’afiliació a partits polítics, per exemple, la participació en política del meu cercle d0amistat tendeix a 0. Si ens regim, en canvi, per l’interès per l’actualitat, la sensibilitat social o fins i tot la identificació amb una certa ideologia, la cosa canvia. El fet, però, és que el jovent no participa ni participarà en les formes de política actual perquè, senzillament, no estan fetes per nosaltres. La cultura política que hem heretat del moment històric que va ser la Transició ve marcada per un poder enorme dels partits, per una política configurada per ells i per a ells i allunyada de la ciutadania; en definitiva, un joc democràtic fet per resistir, per lluir consens, per ser estable en el context en el qual va ser creat.

Al 2013, la societat és dinàmica i està profundament interconnectada. Disposam de tots els avantatges tecnològics que ens permeten traslladar les inquietuds de cadascú a l’espai lliure, no jerarquitzat i no burocratitzat que és internet. La xarxa s’ha convertit en l’àgora, el lloc públic de discussió política i de posada en comú dels interessos dels ciutadans. El zoon politikon modern dóna la mateixa o més importància al cara a cara entre el president del govern i el cap del principal partit de l’oposició que a una conversa a Twitter on participen milers de ciutadans. No només això, sinó que internet elimina les barreres físiques i temporals que imposen les formes tradicionals de participació política (no fa falta ser a les sis davant el Palau de la Mar per reclamar la dimissió del president, ni reunir-se cada setmana amb els companys de partit per debatre i plantejar respostes a la situació sociopolítica i econòmica). Tanmateix, la participació ha de ser activa arreu i, si bé és ver que hem de potenciar la xarxa com a espai de debat i formació política, no podem obviar la necessària participació activa en tots els altres àmbits. Ara bé, també hem de ser conscients del nostre moment històric i de les nostres circumstàncies i lluitar, així, per construir una nova realitat política pròpia de la nostra generació que sigui, i ho serà ben fàcilment, millor que l’actual.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s