A Mallorca, CUP o cupcakes?

La notícia al dBalears

El periodista del diari dBalears, Ander Zurimendi, publicà dimarts una informació sobre set possibles nuclis de les CUP a Mallorca, una a Ciutat i sis a la Part Forana. El sis pobles, segons el periodista, són Pollença, Felanitx, Sóller, Manacor, Vilafranca i sa Pobla. Tanmateix, cal demanar-nos en quin d’aquests llocs que actualment “sospesen la creació de nuclis de la CUP” podria sorgir una Candidatura d’Unitat Popular capaç de verticular un moviment polític fort de base i capaç d’obtenir representació als diferents consistoris.

Quim Arrufat (CUP) intervenint a Sa Congregació (sa Pobla) en un acte de la Diada organitzat per Pinyol Vermell | Foto: Endavant Mallorca

Els que sí

Com el propi Zurimendi destaca en el seu article, hi ha dos pobles on la creació d’una CUP és prou viable perquè, de fet, ja hi ha projectes similars en marxa. És el cas de Pollença i Felanitx.

A Pollença existeix el projecte polític d’Alternativa per Pollença, que tot i que manté contactes permanents amb la CUP i, a més, ja han organitzat actes polítics conjunts, no s’acaba d’identificar amb el subjecte polític dels Països Catalans, fet que pot condicionar la implantació d’una hipotètica CUP al municipi: Alternativa hauria d’acceptar el plantejament nacional de la CUP o s’hauria de plantejar com a candidatura independent però mantenint-se (més o manco com fins ara) dins l’òrbita política de la CUP. No obstant, Alternativa té l’avantatge de ser un partit consolidat a Pollença ja que representa la segona força política del consistori i controla dos dels 17 regidors de la sala.

En el cas felanitxer, el Bloc per Felanitx té un caire més marcadament nacional que podria facilitar l’enteniment amb les CUP. Tanmateix, el Bloc està format per independents i per la coalició que formaren PSM-IV i Esquerra a Felanitx, de manera que les simpaties dels militants cap a una d’aquestes formacions podria ser un obstacle en el cas de que la coalició s’integràs en la xarxa de Candidatures d’Unitat Popular. Sigui com sigui, no podem deixar de banda que el partit felanitxer ja ha fet actes conjunts amb el diputat de les CUP al Parlament de Catalunya Quim Arrufat. A més, avui en dia Bloc per Felanitx representa la segona força del municipi (amb tres regidors, igual que el  PSIB-PSOE) tot i que té poc marge d’actuació enfront del PP, que ocupa 10 de les 17 cadires del ple municipal.

Així doncs, a aquests dos pobles el projecte de les CUP sembla viable a mitjan o llarg termini, tot i que caldrà molta feina en l’àmbit políticosocial i consens per evitar les divergències que podrien existir entre aquestes dues formacions i les CUP.

Els que ho passarien ‘puta’

Paralel·lament a aquests dos projectes en principi viables a llarg termini, hi ha el cas de Manacor, Sóller, sa Pobla i Vilafranca. En aquests pobles no hi ha partits polítics propers a les CUP, però sí  associacions juvenils que es moven en la seva òrbita ideològica.

A Sóller trobam el Col·lectiu Albaïna, un grup molt actiu socialment integrat dins l’òrbita de l’Equerra Independentista de Mallorca (EI) que simpatitza amb agrupacions com Arran i Endavant. Així doncs, sembla que, si bé no existeix un partit polític, Sóller és un poble amb un pes destacat de l’Esquerra Independentista. De fet, a l’article del dBalears el seu portaveu Marc Carriquí diu que veuen les CUP com “un referent clar” i explica que “hi ha una massa crítica al municipi, i molts de membres de l’Esquerra Independentista, així que no seria estrany que sorgís una CUP de manera paral·lela al nostre col·lectiu”. De tota manera, la hipotètica CUP de Sóller tendria la tasca d’articular-se políticament en un partit i aconseguir prou suports polítics com per tenir una veu a l’ajuntament.

En el cas de Manacor, trobam l’associació Xítxeros amb Empenta, una organització juvenil que treballa en l’organització d’esdeveniments festius i culturals (com el Correbars de Manacor), però també en favor de la llengua, la cultura i el territori. En l’article d’Ander Zurimendi es recullen les declaracions de Lluc Gayà, portaveu de Xítxeros, que declara que “Xítxeros com a tal no fa comptes esdevenir un nucli de la CUP, però sí que hi ha un grup de persones que duen la idea, encara embrionària, de formar-ne un nucli”. Així doncs, queda clar que tot i que una part de l’associació simpatitzaamb els idees de les CUP i tots hi ferien feina en paral·les, no tots estarien disposats a entrar en una formació política com la CUP. Endemés, hem de tenir en compte que l’espai polític nacionalista d’esquerra manacorí ja disposa de dos grup municipals. PSM-IV-ExM i Esquerra disposen, respectivament, de dos i un representats al consistori. És més, en les passades eleccions el PSM perdé la seva postura com a segona força i fou superada pels socialistes. En resum, un nucli de les CUP hauria d’afrontar dos problemes fonamentals. Per una banda, hauria de crear base social i cercar suport polític dins i fora de Xítxeros mentre que, per l’altra, hauria de competir amb PSM i Esquerra en un espai polític petit, a la baixa en els darrers comicis i ja de per si diversificat.

Els que encara han de menjar moltes sopes

Finalment, tenim el cas dels dos municipis on segurament seria més difícil implantar una CUP amb èxit: Vilafranca i sa Pobla.

En el cas de Vilafranca, el project de CUP es vehicularia a través d’un col·lectiu molt jove, el Pla de Mallorca en Marxa, nat el 2011. Vist les activitats i els actes que, com a associació, han organitzat fins ara, és mal de concebre l’articulació política d’una CUP.

A sa Pobla, per altra banda, la situació és molt semblant ja que també disposen d’una associació d’ideologia propera a les CUP, Pinyol Vermell. En aquest cas, tot i que el col·lectiu té més de set any d’història, actualment està format gairebé en exclussiva per un grup de joves entorn dels 17 o 18 anys. Aquests joves, tot i mantenir l’associació activa i, fins i tot, mantenir contactes amb les CUP (en els actes de la Diada, el diputat Quim Arrufat visità sa Pobla per fer-hi una conferència) estan encara prou lluny de tenir la base social i la capacitat política per crear una Candidatura d’Unitat Popular al municipi. Endemés, hem de tenir en compte que en les passades eleccions municipals es presentaren a sa Pobla el PSM i Esquerra, i just el primer aconseguí un representant al consistori.

El projecte polític

Tanmateix, hem de tenir en compte que les CUP del Principat són un projecte polític sòlid, de base i avesat a avançar passa a passa. Així doncs, no és d’estranyar que la seva implantació a Mallorca, si l’aconsegueix, sigui a llarg termini i amb molta feina. No hem d’oblidar que a Catalunya fa més de dues dècades que la CUP treballa des dels municipis, i molts més que l’Esquerra Independentista mira de construir l’anomenada ‘Unitat Popular’, és a dir, un suport de base fort per a les candidatures independentistes d’esquerra com les CUP. Així mateix, l’autor de l’article original al dBalears, Ander Zurimendi, amb qui he pogut parlar, considera que “sorgiran CUP a diferents pobles ens els propers 2-3 anys, malgrat que ho faran amb poc renou i xino-xano, què és marca de la casa. A més a més, el seu naixement enfortirà el moviment independentista i nacionalista a les Illes, ja que li afegirà pluralitat”. A més, afegeix que “l’atomització d’aquest espai no és negatiu, sinó que respon als nous temps. La gent cerca un partit antisistema, creïble, allunyat de les velles formes de fer. I és veu reflectit en la CUP”. A Mallorca, però, el projecte de l’Esquerra Independentista i les Candidatures d’Unitat Popular no ha arrelat fins ara ni està arrelant actualment amb tanta força com ho ha fet al Principat. Per això, aquí, quan sentim xerrar de les CUP, el més normal és entendre que ens parlen d’aquestes magdalenes per a modernets que ara s’usen tant.