Sindicats estudiantils: la no oposició a la Conselleria

Aquesta setmana, “No hi ha temp que no torn” no és només un espai per a mi. Col·labora el meu company Francesc Aparicio.

 

Un cúmul inadmissible de despropòsits – Jaume Ribas

L’acció sindical no funciona. Almanco en educació. Resulta dur ser tan categòric, però l’experiència demostra que és així. Anem per passes. Com anunciava aquest mateix digital, els sindicats de professors convocaren una vaga conjunta per ahir, 13 de març, i el proper dimecres 20 de març contra la llei de Tractament Integral de Llengües del conseller Bosch. Molt bé. I els estudiants? En alguns centres, per exemple a sa Pobla, les agrupacions sindicals com el SEPC i el propis alumnes es (ens) moguérem per convocar vaga d’alumnes el mateixos dies, en suport a la vaga de professors i, també en contra de la LOMCE i les brutals retallades que patim en educació. Així doncs, semblava que els SEPC dels diferents instituts de les illes anirien de la mà amb el professorat contra la llei del senyor Bosch. Però la cosa no acaba aquí, la Plataforma d’Estudiants va decidir convocar vaga no per dia 13 i 20, com el professor i el SEPC, sinó els dies 14 i 21. El seu portaveu va donar una explicació molt coherent i adequada de per què es feia d’aquesta manera, “per tal de sortir de tota crítica de manipulació professorat-alumne i demostrar unió en aquesta lluita que va començar ja fa mesos”. Tanmateix, és un error; una prova més de la falta de consens, d’unió, de mobilització i de planificació. L’anunci d’aquesta vaga es va fer als mitjans dia 10 (d’aquest dia és la notícia, al manco) quan la vaga era per dia 13 i calen 10 dies de termini legal per convocar-la. Endemés, no és admissible que SEPC convoqui per un vent i la Plataforma d’Estudiants per un altre, és dividir forces. L’error, en aquest sentit, és també del SEPC, que no va dur a terme cap esforç per parlar amb al resta de sindicats i associacions i fer una convocatòria clara i contundent de vaga d’alumnes, fos el dia que fos. En definitiva, un cúmul inadmissible de despropòsits.

Crònica 13M – Francesc Aparicio

Ahir, 13 de març, es dugué a terme la primera jornada de vaga de les dues convocades; una jornada de vaga que no ha anat millor del que es podia preveure en els dies previs. Entre els professors, com era d’esperar, poca participació. Les paraules d’un portaveu sindical ho diuen tot “Significativa participació del 40%”. O dit d’una altra manera (dins el context de les seves declaracions), reconèixer que la vaga ha estat un fracàs estrepitós. I entre els estudiants, una manifestació passada per aigua amb unes xifres de participació històriques per la manca d’assistents, que va acabar davant la Conselleria d’Educació on, curiosament, feia poc més d’una hora s’hi havien concentrat els professors. És a dir, els estudiants i els professors que es mobilitzaven el mateix dia, no ens congregàrem en el mateix lloc i moment per protestar per la mateixa causa.

Però el més trist és que queda una altra jornada de vaga, el proper dimecres, on més professors engreixaran el nombre d’esquirols que no es poden permetre fer vaga i més alumnes quedaran a casa dormint mentre quatre matats ens llançam al carrer a reclamar uns drets que de cada vegada dubt més que ens meresquem.

Per què la lluita sindical no funciona? – Jaume Ribas i Francesc Aparicio

Com s’afirma a l’inici de l’article, l’acció sindical a nivell educatiu no funciona. I en molts altres sectors, dubtam seriosament que funcioni com ha vengut funcionant des de l’inici del sindicalisme i el moviment obrer. Què passa, però, en el món concret de l’educació? Els problemes són diversos i mals d’arreglar. La manca de coordinació i d’una veu unànime és un dels grans problemes. Els professors l’han sabut resoldre aquesta vegada, però els alumnes no. És inadmissible la falta de consens: perjudica als dos convocants i a tots els alumnes. També és lamentable el compromís de la majoria dels estudiants, com denuncià Mariona Pérez al seu article Com a mínim cal intentar-ho, que secunden la vaga, però no assisteixen a les manifestacions convocades ni s’impliquen mínimament en la causa.

La conjuntura actual requereix nous mètodes de mobilització, sobretot per als treballadors. Mentre que una vaga d’estudiants podria considerar-se un èxit si els joves, a més de no assistir a classe, sortissin al carrer massivament a defensar els seus drets, molts docents, tot i estar en contra de les retallades, no poden permetre’s el descompte de salari que comporta la no assistència al lloc de feina.

Endemés, una vaga amb un 40% de participació per part dels professor i un nombre ínfim d’alumnes que no assisteix a classe no suposa cap problema a l’executiu. Això s’accentua si tenim en compte l’èxit escàs de les mobilitzacions i la manca de coordinació. Per a provocar molèsties, caldria adoptar mesures de vaga més radicals, com podrien ser la vaga indefinida (que els professors no es poden permetre econòmicament) o la vaga en moments clau, com ara les avaluacions (que suposaria infligir greus perjudicis als alumnes, especialment als de batxillerat). Les vagues de docents en les condicions plantejades actualment, lluny de ser un problema, resulten ser un dia de vacances pels alumnes i un benefici per la Conselleria, que ha de pagar menys sous que de costum.

Finalment, es fa patent que un canvi en el model actual requereix un sacrifici que ara mateix ningú (ni estudiants ni professors) no està disposat a assumir. Resignar-se no és una opció, així que haurem de cercar noves vies.

Advertisements

2 thoughts on “Sindicats estudiantils: la no oposició a la Conselleria

  1. Hi estic completament d'acord, i si trobau alguna "nova via" per a fer que aquest vaixell no s'acabi d'enfonsar comptau amb mi

    • Gràcies Pere Joan.

      La situació actual necessita de persones com tu que estiguin íntegrament per la causa, enlloc de tenir una actitud corporativista de recolzament o rebuig incondicional a una o altra organització, deixant en un segon pla les preocupacions comuns que ens afecten a tots.

      Això sí, sempre amb responsabilitat i amb coneixement de quines són les bases i vinculacions de cada organització…

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s