Invitació a la reflexió: quina societat volem?

Ens costa de creure però jo cada vegada em faig més a la idea: vivim un moment convuls. Aquesta crisi galopant que patim, així com altres factors d’allò més diversos, ens han portat a una situació delicada plena d’equilibris fràgils a nivell social, polític i econòmic; tant a casa nostra com arreu del món.

Si aquí vivim indignats per escàndols de sobres, amigues del rei i gendre que no haurien d’haver deixat l’handbol, arreu del món s’enfronten a altres circumstàncies igualment preocupants: Itàlia encara no sap com es governarà, ha mort el líder veneçolà Hugo Chávez, Europa es debat entre l’austeritat merkeliana i les mesures d’estímul, el nazisme avança a Grècia i segueixen morint sirians cada dia en una conflicte sagnant en el que el règim no cedeix ni un pam… A tot això hi hem de sumar que La Raíz ha tret nou disc (disponible en descàrrega gratuïta, ho havia de dir) i que el que triomfa a la televisió és Falete tirant-se a una piscina des de 5 metre d’altura dient “yo soy un pavo real”. En fi, varietat.

Tal vegada sigui per mor d’aquest bombardeig de successos, realitats i problemes distints que som incapaços d’aturar-nos a reflexionar sobre la situació en la que ens trobam immersos i contemplar els fets realment escandalosos que estan succeint. I quan dic escandalosos vull dir que comprometen seriosament la dignitat i la vida humanes. Em referesc al cas de la mort d’una pacient anciana a les urgències d’un hospital de Galícia. La direcció del Complex Hospitalari Universitari de Vigo ha advertit en un comunicat de premsa que “cualquier intento de establecer una relación causal entre el suceso y los recursos del Chuvi es falso, demagógico y oportunista”, així que m’haureu de perdonar perquè faig comptes pecar de tot això. Sobretot perquè, d’acord amb El País, els mateixos sindicats ja han denunciat la manca de recursos i personal que pateixen. De fet, l’hospital necessita desviar els pacients, fins i tot a una clínica privada. Tanmateix, si llegiu l’article original comprendreu com d’extrema arriba a ser la situació en un del hospitals del país que braveja (tal vegada amb prou raó) de tenir un dels millors serveis sanitaris del món. Crec que situacions com aquestes, al marge de com de dramàtiques puguin ser, haurien de servir-nos al conjunt de la ciutadania per reflexionar sobre quin model de societat volem; sobre si estam disposats o no a permetre que la precarietat avanci fins a aquests extrems mentre els nostres drets són evadits a Suïssa, pagats a la banca o posats a disposició de la Troika. En fi, varietat.

Advertisements

One thought on “Invitació a la reflexió: quina societat volem?

  1. com dius no tenim temps per reflexionar, temps per reposar, temps per digerir, temps per sumiar, …curiós el temps és allò més valuós que tenim i ens pasen tantes coses que ens quedam sense temps i sense vida

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s