Més ingovernables del que ens fan creure

Veïns menys ingovernables del que els fan creure

Si aquesta setmana algú ha obert els diaris per interessar-se per les eleccions italianes, probablement s’haurà cansat de sentir una vegada i una altra la mateixa cançoneta: Itàlia és ingovernable. En l’editorial d’ahir, El País ho deixava ben clar: “Ingobernable Italia”. Així mateix, la resta de mitjans han destacat aquesta suposada ingovernabilitat en els seus titulars. “Bersani gana en el Congreso pero el bloqueo en el Senado hace a Italia ingobernable”, deia El Mundo, mentre que La Vanguardia, “Italia se perfila ingobernable con la remontada de Berlusconi en las elecciones”.

Beppe Grillo a Livorno

Beppe Grillo a Livorno Foto: Sara Fasullo

Tanmateix, els titulars dels principals rotatius estatals són un no-res si els comparam amb el que manifestaven alguns diaris alemanys. En el bloc Guerra Eterna, adscrit a eldiario.es, Iñigo Sáenz de Ugarte recull i tradueix algunes de les opinions més interessants aparegudes en diversos rotatius germànics.

Al Süddeutsche Zeitung, de tendència de centre-esquerra, podíem llegir que:

Ahora el populismo de los gritos y las mentiras gobierna una vez más Italia. En las dramáticas elecciones griegas de los últimos años, fueron los radicales los que se beneficiaron de la crisis. En Italia han sido los populistas […]”.

Per la seva banda, el Der Tagesspiegel, de caràcter liberal, publicava que:

Italia es ingobernable. Pero eso es sólo una parte del drama italiano. Las elecciones también han demostrado que Italia es vulnerable a la retórica  populista. El 25% de apoyo a los estallidos de ira del partido antipartido del cómico Beppe Grillo lo prueban. Como el 30% de Berlusconi. Más del 50% de los votantes italianos han sucumbido a las tentaciones populistas“.

Així doncs, queda clar: Itàlia és un país ingovernable i, les passades eleccions, un fracàs per a Europa. Aquest fet, però, no és culpa de la política de la retallada i de la devoció a l’austeritat que professa la Unió, si no dels italians, un poble que es deixa enganyar pels populistes enemics d’Europa. Veim, una vegada més, quines són les conseqüències de desmarcar-se de l’auster dictat d’Alemanya: seràs acusat de radical, com la SYRIZA grega, o de populista, com el Moviment 5 Estels italià. De Berlusconi no dic res perquè tan sols no s’ho mereix.

Ha quedat clara doncs la postura d’Europa: ingovernable vol dir que té possibilitats de ser governat per aquells que no li són favorables. Però sent realistes, a Itàlia, i sobretot a Grècia, hi ha alternatives reals capaces de governar el país. SYRIZA ho és clarament. Al Moviment 5 Estels segurament li falta madurar i acabar-se de definir, però en sentirem a parlar molt més i, a la llarga, també serà una alternativa. Per què? Perquè uns i altres arrepleguen el descontentament i creixen prou com per plantar cara a les forces polítiques tradicionals de cada país, el tradicional partit de dretes i el tradicional partit socialdemòcrata. Tot molt tradicional.

La ingovernabilitat a casa

Quina deu ser, però, la situació espanyola? Algú ha sentit a dir que Espanya sigui ingovernable? Jo tampoc. Segurament es deu a que ara mateix estam governats per un partit fort i majoritari a gairebé totes les cambres de representació de l’Estat. Endemés, aquest partit és fidel a l’UE i acata la política que imposa Alemanya. Per això no se’ns ataca ni se’ns bombardeja amb propaganda mediàtica: “els espanyolets ho feis molt bé i us deixau governar, seguiu així”.

Plantegem-nos: qui recull el descontentament polític a l’Estat espanyol? Bàsicament dues formacions, IU i UPyD. Molt bé. Quina força poden arribar a assumir? Quin límit tenen, aquestes formacions? Personalment pens que, llevat de remotes casualitats, cap d’aquests dos partits té marge per créixer fins a desbancar políticament els dos grans partits tradicionals. O, com a mínim, per a desbancar a la dreta del PP. La dreta aguanta millor la crisi; Grècia o, fins i tot, Catalunya en són dos exemples clars i propers. Suposant que el PSOE aguanta un mínims, doncs, què poden fer IU i UPyD? Jo crec que, tirant a l’alça, el seu sostre estaria prop dels suports que recollirien els ‘populars’. Així doncs, l’avanç de la crisi democràtica i política que viu Espanya podria tendir a igualar les forces de quatre partits o, si més no, de rebaixar encara més les expectatives de PP i PSOE. Molt bé, en quina situació quedaríem llavors?

Paradoxalment, potser ens trobaríem en una situació de prou ‘ingovernabilitat’ (des de criteris objectius, vull dir, no des del punta de vista dels interessos de la UE). Per què? A l’Estat espanyol no hi ha un tercer partit que estigui arreplegant el descontentament amb els dos grans com estan fent SYRIZA o el Moviment 5 Estels. A Espanya n’hi ha dos, IU i UPyD, i la tendència no és a desbancar els dos partits tradicionals, si no a equiparar-s’hi. I en un cas així, com es formaria govern? IU podria pactar amb PSOE, però segurament no bastaria; sabrien trobar socis minoritaris com ERC o Amaiur? Francament, m’estranyaria. També podria passar que UPyD pactàs amb PP, però és molt probable que d’aquesta manera tampoc es pogués gargaritzar un govern estable. En aquest escenari, que ja dic que em pareix ben possible i no massa llunyà, les opcions es van esgotant i l’amenaça no és, com a Grècia o Itàlia, un govern contrari a Europa, si no la impossibilitat de formar un govern estable.

Tanmateix, queden molts més factors a tenir en compte. La tendència electoral pot suposar un problema per a la governabilitat, però n’hi ha molts més: es comença a produir una ruptura entre PSOE i PSC, el partit del govern té greus problemes de corrupció, la Casa Reial ja no és aquella institució intocable que estava per damunt del bé i el mal (ja era hora), l’Estat central ha d’afrontar la qüestió independentista catalana, el país té 6 milions d’aturats i la ciutadania està en peu de guerra.

Així doncs, ens trobam amb un país amb totes les institucions posades en dubte, els ciutadans víctimes d’aquesta crisi que no hem provocat nosaltres més encesos que mai i sense cap partit amb prou força com per liderar un canvi dràstic. Encara resultarà que els ingovernables som nosaltres…

Advertisements

4 thoughts on “Més ingovernables del que ens fan creure

  1. No passis pena. Quan s'arribi a aquest escenari, PP i PSOE faran un pacte europeista o (molt més possible) mos imposaran un govern tecnomerkelista. Serà de veure.

    Per cert, molt bon article.

    • Molt d'acord, un govern europeista estil Grècia (Nova Democràcia + PASOK) és molt probable. I sí, serà de veure.

      Gràcies.

  2. Molt d'acord, un govern europeista estil Grècia (Nova Democràcia + PASOK) és molt probable. I sí, serà de veure.

    Gràcies.

  3. Pingback: No hi ha temps que no torn | Invitació a la reflexió: quina societat volem? | Bloko.info

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s