Una lectura en positiu d’aquesta actualitat fastigosa

Estam vivint una setmana mogudeta. Els mitjans no aturen d’informar sobre qüestions d’evident interès polític i social. Quan encara no ens havíem recuperat de l’escàndol de Bárcenas (que donarà per molt, ja ho veureu), el PP va votar a favor d’acceptar la presa en consideració de la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca amb el fi de combatre aquesta lacra social que són els desnonaments. Així mateix, el ministre de Justícia Alberto Ruíz Gallardón anuncia la rectificació parcial de les tasses judicials abusives i absurdes que feia comptes dur endavant.

En l’àmbit de l’educació, la reforma del ministre Wert pareix cada vegada més mala d’aplicar i, a les Illes, la falta de consens entre la Conselleria i els docents arran del Decret de tractament integrat de llengües desembocarà amb un enfrontament directe entre el Govern i la comunitat educativa que es traduirà en una vaga unitària dels professors els dies 13 i 20 de març.

Per altra banda, dimarts el president del Banc Central Europeu Mario Draghi va comparèixer al Congrés, en principi a porta tancada, però va acabar publicant finalment el seu discurs. Segurament, bona part de la culpa la té la iniciativa #OpenDraghi, que varen dur endavant diputats de ICV i IU, i sobre la que ja vaig parlar fa dues setmanes. Joan Coscubiela va treure a la llum els vídeos de la compareixença de Draghi tot i les restriccions que s’intentaren imposar.

Així doncs, tenim mostres de com el partit de govern i algunes institucions poderoses com el BCE cedeixen, encara que sigui amb gests mínims, a la pressió social dels ciutadans i dels partits de l’oposició. No sé si és causa d’un estrany atac d’optimisme sobtat que dubt que estigui patint, però tenc la sensació de que no estam tan malament  com els més pessimistes crèiem. Tal vegada visquem temps difícils. Obrir els diaris és una puntada de peu als senyals diària, però sembla que poc a poc i amb molta feina puguem anar canviant cosetes. No ens oblidem, que la política l’hem de fer tots i totes diàriament, aportant opinions i participant d’aquelles iniciatives amb les quals simpatitzem.

No podem conformar-nos en votar cada quatre anys i encara tenir la poca vergonya de dir que celebram “la festa de la democràcia”. La democràcia hauria d’estar permanentment de festa, ben viva i present en els carrers i en la vida de les persones. I per acabar, si em permeteu la comparança per estúpida que sembli, amb Sant Valentí,el dia dels enamorats, que la indústria de la xocolata celebra tal dia com avui. Els enamorats ho estan tot l’any i no es conformen en posar “nyonyeries i pollades” pel Facebook, com diu en Sebastià Rosselló en el seu BlokoVlog, cada 14 de febrer. De la mateixa manera, la vida política i democràtica l’hem de fer dia a dia i acció a acció, i no només posant un paperet dins un sobre cada vegada que hi ha eleccions. Com va dir el grandíssim Joan Fuster, la política, si no la fas, te la fan.

Advertisements

2 thoughts on “Una lectura en positiu d’aquesta actualitat fastigosa

  1. És atrevit però necessari fer un esforç i veure que si que hi pot haver transformacions i optimisme, però si que és veritat que tot està fet un oi… Enhorabona!!!

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s