Dinosaures digitals, la no-adaptació a internet

És un principi comunament acceptat que els humans tenim una por estranya i irracional al canvi, a allò desconegut. En canvi, quan ens movem en un entorn que dominam, estam en la nostra zona de comfort. Tot i que sigui desagradable, és allò que coneixem. La zona de comfort inclou els hàbits, les rutines, les habilitats, els coneixements, les actituds de cadascú. Aquest vídeo ho explica molt bé.

 

Alhora, però, existeix una zona d’aprenentatge en que ampliam la nostra visió del món enriquint els nostres punts de vista, modificant els nostres hàbits o adquirir coneixements i habilitats noves. És, per tant, un bon lloc per adaptar-se al canvi.

Tanmateix, hi ha gent que experimenta un autèntic pànic cap aquesta zona d’aprenentatge i això s’expressa sovint en un rebuig frontal a les noves tecnologies i en un esforç nul per entendre-les. I no us penseu que només estic parlant de professors incapaços d’emprar una pissarra digital i encaparrotats en la bona salud de la indústria guixaire. Hi ha personatges suposadament il·lustres de la cultura que han pecat d’això mateix, de por al canvi i de manca absoluta d’adaptació a la nova era d’internet. I clar, què passa? Que els nadius digitals i aquells que no ho són però han sabut pujar-se al carro de les noves tecnologies hem d’escriure aquest tipus d’articles per retreure’ls-ho.

El problema, però, va a vegades més enllà. No és només el fet de no adaptar-se, si no voler aplicar els models analògics al món digital. Sovint s’escapa que el canvi de model de consum d’informació i cultura canviarà i està canviant perquè estan canviant les plataformes. No han entès ni volen entendre, vull dir, la necessitat d’adaptar-se a un canvi de paradigma en els drets de propietat intel·lectual, el flux de producció cultural i la manera de monetitzar-lo.

Volia parlar, concretament, de dos casos: un d’ells el protagonitzà Lucía Extebarria el gener de 2012 i l’altre, Fernando Savater fa un poc més d’una setmana. Lucía Extebarria va defensar al programa ‘Afectos en la noche’ de RNE la Llei Sinde dient que contra ella hi havia hagut “una campanya enorme de desinformació” quan, com més tard va explicar l’advocat especialista en propietat intel·lectual David Bravo, era justament ella la que estava profundament desinformada. Els comentaris, el to i les interrupcions d’Etxebarria durant l’entrevista a Radio Nacional demostra no només un profund desconeixement, si no també molt poques ganes d’adquirir-los, com podreu sentir si escoltau el programa.

Afectos en la noche  – 04/01/12Afectos en la noche - Primera hora - 04/01/12

 

Un altre cas flagrant d’animalada descomunal respecte a aquest tema és l’article que publicà dia 29 de gener el filòsof Fernando Savater al diari El País titulat ‘Robin Hood, reseteado‘. El text compara a Aaron Swartz que, entre altres coses, fou un dels principals col·laboradors de Creative Commons i el creador de l’RSS, amb Kim Dotcom, el multimilionari propietari de Megaupload. L’error és garrafal, ja que mentre el primer va fer-se amb documents científics amb drets d’autor per alliberar-los d’acord amb els principis de la cultura lliure, el segon va dedicar-se a crear tot una xarxa de pàgines i servidors que fomentaven l’intercanvi i el visionat d’arxius únicament per al seu propi profit econòmic. Però no és només això. Savater acusà al difunt Swartz -recordem que va suïcidar-se recentment– d’un idealisme que “en sí mismo encierra una amenaza”. Però és el que títol mateix ja és un insult: el Robin Hood no és altre que Swartz i el reset, el seu suïcidi. Tot molt decorós, i profundament indignant. Només esper que aquesta cutrada no arribi a les mans de la mare del hacktivista.

Per acabar, vull apuntar que no sé si al segle XV hi havia dinosaures pro manuscrits però, si n’hi havia, ja no en queden i tothom ha acabat acceptant la realitat que fins ara ha imposat la impremta. Així doncs, si no hi ha res de nou, el progrés sobrevindrà a aquests dinosaures digitals temorosos de canvi.

Advertisements

2 thoughts on “Dinosaures digitals, la no-adaptació a internet

  1. També hi ha els dinosaures lingüistics que ho volen tot en català.

    • I també hi ha dinosaures ciclistes que ho volen tot en bicicleta, però no té res a veure una cosa amb l'altra.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s