No hi ha temps que no torn: demo…què?

A tots ens han explicat algun moment que Espanya és una país democràtic, un estat dret. Tot allò de que el poder resideix en el poble,els tres poders, la sobirania, els drets civils i socials, les llibertats individuals… I nosaltres ens ho hem cregut. “Sou uns afortunats, de poder viure en democràcia”. Al proper que em digui això li hauré de demanar: “demo… què?”.

En un molt bon article al Diario de Mallorca, Antoni Aguiló diu que cal “democratitzar la democràcia”. És un lema similar al que s’emprà en el #25S, Toma el Congreso, que volia “rescatar la democràcia”. Tenen raó, hem de refundar aquesta democràcia abans de que deixi de ser-ho (si és que ho ha estat mai). I és que si ho analitzam, la democràcia que tenim falla de per tot: la llei electoral és profundament injusta, el poder judicial està subordinat a l’executiu i tots tres poders, a l’econòmic i financer, els drets es retallen i les llibertats se suprimeixen.

Tanmateix, tot això sona tot molt reivindicatiu quan es diu (o s’escriu), però és mal de fer veure i entendre. Un bon exemple de com es trepitja constantment l’estat de dret són els indults. Un indult és l’exculpació per part del govern d’una persona declarada culpable per la justícia. És a dir, el poder polític s’imposa al poder judicial i l’anul·la. Avui migdia he llegit a eldiario.es que 200 jutges han firmat contra un manifest contra l’indult dels Mossos d’Esquadra condemnats per tortures.

Per no estendre’m, donaré un altre exemple d’aquests casos de segrest de la democràcia i ho deixaré aquí: la transparència. La senyora Sáenz de Santa María plantejà una llei de transparència ridícula; no és això. Necessitam que els polítics tenguin les butxaques transparents per evitar que se les omplin a costa nostra, sí, però també necessitam que les hi tengui l’estat, perquè els ciutadans puguem protestar quan es malbaraten diners en coses que no volem, com podria ser per alguns la monarquia, per exemple.

Per acabar, no plantejaré una solució màgica, però hi ha tres fronts en els què s’hauria de fer feina: la transparència, la participació ciutadana i la independència dels poders de l’estat. Com he dit, tots els comptes haurien de ser públics. Endemés, s’hauria de facilitar la participació política del ciutadà; hi ha maneres de fer-ho com la reforma de la llei electoral, les iniciatives legislatives populars (que actualment necessiten mig milió de signatures per posar-se en marxa, mig milió!), les consultes, els referèndums i, fins i tot, deixar participar la ciutadania en la redacció de les lleis, com s’ha fet amb la constitució islandesa. Finalment, s’hauria de tornar a la separació clara i definitiva dels poders i limitar la influència de tot tipus de grups de pressió. És tan difícil? Jo crec que val la pena intentar-ho.

Advertisements

One thought on “No hi ha temps que no torn: demo…què?

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s