No hi ha temps que no torn: pseudo-qualitat educativa per a un país en fallida

Recordau quan vaig parlar de què alguns volien que ens ensenyassin a no pensar? Bé idò, resulta que avui, una d’aquestes professores que realment volen que aprenguem a pensar, ser crítics i tenir criteri propi ens ha llegit (res, dos minuts) el principi de l’avantprojecte de llei de la LOMCE, la llei Wert, una nova reforma educativa que vol aprovar el govern central. Cit breument el primer paràgraf, perquè val a dir que realment m’ha impactat:

La educación es el motor que promueve la competitividad de la economía y  las cotas de prosperidad de un país; su nivel educativo determina su capacidad de competir con éxito en la arena internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro. Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por conseguir ventajas competitivas en el mercado global.

És curiós, per no qualificar-ho d’una altra cosa, que mentre la llei vigent, la LOE, promou “la formación para la paz, el respeto a los derechos humanos, la vida en común, la cohesión social, la cooperación y solidaridad entre los pueblos”, la nova llei canvii tan radicalment els valors que vol inculcar als estudiants. I és que avui en dia, i més amb el govern que tenim, no sentim parlar d’altra cosa: competitivitat, competitivitat i més competitivitat. Com si fos la panacea.

Però què és la competitivitat? Que si un empresari pot augmentar els seus marges acomiadant treballadors ho ha de fer? Que si un alumne s’ha de negar a ajudar als seus companys per poder ser l’únic que obtengui una matrícula ho ha de fer? Segurament els alumnes, els ciutadans del futur, seríem millors persones (com a entrenador de bàsquet, no fa gaire vaig parlar sobre formar bones persones en un article a Zona Rookie) si aprenguéssim valors com com compartir i cooperar en lloc de competir. Encara més, pens que seríem més útils en el sentit econòmic. Tal vegada sigui difícil per una gran empresa -i molt competitiva, és clar- intentar compartir i cooperar, però sens dubte no ho és per a les empreses petites i properes que són l’ànima de la vertadera economia que millora el benestar de les persones. Si heu sentit parlar de l’economia del bé comú, va per aquesta línia. Si no, us recoman el capítol de Salvados “Reiniciando España”, on es parla aquests model econòmic i el reportatge de la 2 sobre Muro d’Alcoi.

Tanmateix, la veritat és que no calia esperar altra cosa d’aquests governants que tenim, despreocupats pel benestar dels ciutadans però tan capficats en posar pegats a un país en fallida.

Jaume Ribas

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s