No hi ha temps que no torn: Sa Pobla no és Grècia

Avui m'he trobat aquesta pintada a prop de casa. La foto és de Marc Ribas .

Si hem parat bé l’orella als mitjans de comunicació i les declaracions de molts polítics haurem sentit, una i altra vegada, la frase aquella de que ”España no es Grecia”. Comparant resultats electorals als comicis i els sondejos, al juliol vaig escriure un article al meu bloc on deia que no, que no ho era, però cada vegada s’hi semblava més. Tanmateix, el que segurament no haureu sentit mai és “Sa Pobla no és Grècia”. Ve de nou, eh? La idea aquesta de que el meu poble es pogués semblar al bressol de la democràcia, com diuen, va venir-me al cap divendres i dissabte passat, quan la notícia de la noia de quinze anys violada per dos magrebins de la seva mateixa edat va commocionar sa Pobla amb aquest titular (un pèl sensacionalista pel meu gust) de l’Última Hora: “Máxima tensión en sa Pobla tras la violación de una chica por parte de dos menores marroquíes”.

Qui més qui manco sap que sa Pobla és un poble agrícola amb una comunitat marroquina molt important. Això és un fet. Podem discutir sobre si estan integrats o no i podem cercar-ne els culpables, però la qüestió és que hi són i que enriqueixen culturalment i econòmicament el poble. El problema és que sa Pobla també és coneguda per ser un poble intolerant amb els marroquins d’aquí. És per això que em va venir al cap, com deia, la comparació amb Grècia. Escoltants alguns dels meus veïnats, especialment a través de Facebook, no m’hagués costat gens d’imaginar-los Nikolaos Michaloliakos, el líder del partit ultradretà grec Alba Daurada, tant de moda al país hel·lè. El discurs d’aquest homenet no és racional, és emocional: “Grècia pels grecs”, diu. S’assembla al que vaig sentir a molts poblers que consider més o manco cabals. Culpaven a tota la comunitat musulmana dels fet i demanaven disbarats que podien contenir barbaritats com afusellaments o expulsions massives, i quan els ho debaties, donaven arguments emocionals: “no diries el mateix si li fessin a la teva germana”.

La violació és un acte deplorable. Els culpables ja estan detinguts i fa una setmana que són al Pinaret. La víctima i la seva família ho hauran passat molt malament i la seva ràbia és perfectament comprensible. El que no puc comprendre és aquesta xenofòbia sobtada, no contra els culpables, sinó contra tots els marroquins. Em fa por que se cerqui un enemic i se’l vulgui culpar de tots. És una bona manera de tirar pilotes fora, però pot ser l’inici d’un clima d’odi perillós pel poble. Sé que costa d’imaginar si no s’ha viscut, però per mi fou realment comprovar com bona part del meu entorn esdevenia tan tremendament racista i violenta en poc temps. S’animaven els uns amb els altres. Si hi hagués hagut eleccions diumenge i un partit s’hagués presentat amb un eslògan de l’estil de “engegarem tots els moros del poble” hagués fet un resultat esgarrifosament bo que m’estim més no imaginar. Si hagués hagut un Michaloliakos fent un discurs a la plaça, se l’hagués aplaudit i ningú l’hagués censurat. Per a mi va ser un dur moment d’angoixa i de preocupació pel poble.

Per altra banda, hi va haver poblers una mica més sensats que condemnarem els fets sense caure en aquest odi irracional. Però per mi va ser encara més emocionant comprovar com els marroquins amb qui vaig parlar o que tenc a les xarxes condemnaren més enèrgicament que ningú aquestes barbaritats.

En conclusió, queda molta feina per fer. L’eslògan “Sa Pobla open land” és una atrapa-turistes, record dels temps de bonança. Molts dels meus veïnats aspiren a que sa Pobla sigui castissa i intolerant. Jo, en canvi, pens que som més els que volem fer del nostre poble una terra veritablement oberta. Esper que aquest article hi ajudi.