No hi ha temps que no torn: renovar-se o morir

El món en general està subjecte a un canvi constant. Aquest canvi és cada vegada més ràpid i més implacable, així que es fa cada vegada més necessari adaptar-s’hi i saber-se renovar. L’actual context de crisi fa que les transformacions a nivell econòmic, social i polític siguin avui molt més ràpides i radicals que ahir i molt menys que demà. Ja no valen les antigues tesis. Necessitam plantejaments actuals que s’adaptin a cada moment, a cada fet i a cada context precís. Encara més, cal fer tot això sense perdre la pròpia essència. I és que qui més qui manco té el principi que cal renovar-se o morir ben assumit. De fet, qui no l’hi té mor. Bé, tal vegada no mor en sentit estricte, però mor d’una manera o d’una altra.

Actualment, en el panorama polític estatal hi ha un partit que és talment un Walking Dead d’aquests, un mort vivent. Un partit que no s’està sabent renovar i que morirà. Bé, com he dit, tal vegada no morirà en sentit estricte, però pot veure’s en el grup mixt si es descuida. El PSOE.

Respecte a les eleccions de 2009, els socialistes ha perdut un 42 % dels vots a Galícia i un 33% al País Basc. Tant a un lloc com a l’altre, la resta de forces polítiques d’esquerres ja sumen més representants que el grup socialista. No vull ni imaginar què passaria amb el PSOE si existís una gran coalició de l’esquerra anomenada alternativa a Espanya. És que de fet no em cal ni imaginar-ho perquè ja ha passat a Grècia. La coalició SYRIZA es la primera força del país mentre que els socialistes hel·lens, el PASOK, cauen fins a un mínim històric del 5,5% en intenció de vot segons un sondeig del diari Elada Avrio. Per això mateix crec que Javier Crudo Gallego va errat quan afirma que “Y nos guste más o menos, hoy por hoy su partido [el de Rubalcaba] es la única formación estatal con la suficiente entidad para ofrecer resistencia [a les polítiques del PP]”.

Com molt bé apunta Pere Jurado en el seu bloc, el PSOE té múltiples problemes que necessita solucionar: l’envelliment dels seus dirigents, la fragmentació del discurs i la desconnexió amb la societat. Si no, farà inevitable i irreversible un quart problema, el transvasament de vots cap a altres partits d’esquerra. És més, aquest fet, duit a l’extrem, suposaria un cinquè problema: les bromes del tipus “¿Qué PASOK con el PSOE?” tendrien més sentit que mai i el senyor Rubalcaba s’asseuria amb els diputats del grup mixt.

Però vaja, com diuen en castellà “no hay mal que por bien no venga”. Jo encara no he descartat completament que el PSOE ens doni una sorpresa, faci un gir de 180º (i deixi de fer girs de 360º), es tregui de sobre Rubalcaba i companyia i torni a connectar amb l’electorat. Per això, però, caldria que deixàs d’esgrimir l’excusa de l’abstenció i els arguments del vot útil i se centràs en escoltar veus internes com la del senyor Antonio Estella quan es queixa que el PSOE necessita tornar ser un partit d’esquerres i posar-se al costat dels que estan perdent amb la crisi.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s