Contradiccions: una democràcia que ha de vèncer

L’escriptor espanyol Antonio Gala va dir que “La dictadura se presenta acorazada porque ha de vencer. La democracia se presenta desnuda porque ha de convencer”. Em pareix una afirmació molt encertada per tractar un tema del qual tots en som responsables: la democràcia en la que vivim, ni es presenta nua ni, molt menys, convenç.

El desprestigi de la classe política és un fet evident i lògic, si tenim en compte la incompetència del nostres governants i el poc criteri del conjunt dels electors. Més enllà d’això, però, hem de tenir en compte la perversió del propi sistema democràtic. Un sistema democràtic que, al nostre estat, no hem acabat de “despervertir” d’ençà de la transició. La democràcia espanyola pateix una separació de poders poc efectiva, un model d’organització territorial i fiscal injust, una llei electoral que oprimeix les forces minoritàries i que perpetua el bipartidisme i unes institucions completament anacròniques (entre les quals, la monarquia n’és l’exemple més clar). Tanmateix, toca parlar d’un nou atac a la democràcia efectuat no per miners rebels, ni funcionaris caparruts, sinó per un dels propis partits que en participa. Convergència i Unió ha proposat al Congrés que creï una delicte de violència urbana i que es revisi el dret de reunió. El nou delicte de violència urbana podria suposar presó provisional de manera cautelar, a més d’afegir altres tipus d’agreujants. CiU també ha demanat que es tipifiqui de manera específica l’organització i la difusió de protestes on es puguin dur a terme actes considerats il·legals.

La intenció d’aquestes mesures no és altra que donar cobertura legal a la repressió de les manifestacions i protestes que ve patint el govern central i els executius autonòmics, una “demostració de força” que no fa més que confirmar que els manifestants esteim fent les coses bé i que realment els preocupa la crispació social que estan provocant. Una altra mostra d’això són les constants al·lusions a Grècia, sobre les que recoman aquest article, com si els manifestants del país hel·lènic i les forces polítiques del seu entorn (SYRIZA, per exemple) fossin el paradigma del mal.

En definitiva, davant la indecència i la incompetència de la classe política dominant en la nostra democràcia, aquesta està tornant incapaç de convèncer ningú i, per tant, no troba més remei que “vèncer” a la força. Dixit.

Nota: Aquest article no ha sorgit de l’aire del cel, igual que el nou aspecte del bloc. Pròximament en Francesc us posarà al dia 🙂

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s