La màfia de la indústria cultural

Quan parlava del perquè de Saltant la línia com a títol per a aquest bloc vaig lloar els Orfes d’Occident que lluitaven “rebel·lant-se contra el mal de la ignomínia cultural i absurda” i vaig afegir, àdhuc, que això és el mateix que jo pretenia amb aquest bloc.

Avui m’agradaria parlar-vos no d’aquelles persones que fan feina per assolir aquest objectiu (el d’aconseguir una societat culta), sinó d’aquelles forces que s’hi oposen defensant, òbviament, interessos econòmics. Sí, d’acord, parl de l’SGAE. Parl de l’SGAE perquè és la principal entitat gestora de drets d’autor al nostre Estat i la més coneguda (i odiada). Després de que la Societat General d’Autors hagués de deixar de cobrar el cànon digital per considerar-se abusiu i improcedent, de que sortissin a la llum els casos de corrupció, Público ha fet públic un nou cas de pràctiques i funcionaments vergonyosos. El funcionament, a grans trets, va més o manco així: un geni escriu una obra, mor, passen vuitanta anys i l’obra passa a domini públic; a continuació, un espavilat en canvia una nota o una coma i la reedita per començar a cobrar drets d’autors d’una obra aliena. A més, aquest espavilat que hem citat és l’únic que té accés a aquestes obres perquè s’ha conxorxat amb l’SGAE, que és la única que hi té accés. Collonut. 
Ara, toca indignar-se, ja ho sabem: l’SGAE són uns cabrons, cultura lliure i accessible per a tothom! Molt bé. I què feim per anar cap aquí? Segurament molts coneixeu les llicències Creative Commons. De fet, si vos fixau, aquest bloc es troba sota una llicència CC. I què són? Llegiu-ho a Viquipèdia i no m’emprenyeu. Així un poc per damunt, el Creative Commons va més o manco així: tu fas una cosa (un llibre, una cançó, un retrat nuu de la teva parella), t’agrada i ho vols compartir, així que ho penges a Internet. Vols que la gent reconegui que es teu, i poder decidir si se’n poden produir obres derivades a partir del que tu has creat o si algú ho pot emprar per obtenir beneficis. Així que dius “ei, que això està sota una llicència Creative Commons, sempre que ho usis o mencionis has de citar l’autoria (és a dir, has de anunciar que és meu, que ho he fet jo), i a més, només pots fer amb això el que posa aquí (ja sigui no guanyar-ne diners, no fer modificacions, etc.). D’aquesta manera, podem compartir coneixement i cultura lliurement a la xarxa i en qualsevol altre format (hi ha llibres amb CC, i si no, demanau-ho a en Marcel Pich i el seu poemari “Lloriguera i rodalies”), sabent que no rebrem ingressos per drets d’autor però que la nostra obra podrà circular lliurement, ser àmpliament difosa per tot tipus de persones arreu del món i, a més, no ajudarem a engrossir als pocavergonyes de l’SGAE.


Imatge: Cineralia
Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s